Cap a l’horitzó comú de canvi educatiu

22/09/2017
Cap a l’horitzó comú de canvi educatiu

La voluntat de canvi cap a la millora del sistema educatiu és antiga, i en molts centres educatius s’ha avançat en aquesta direcció gràcies a la voluntat d’educadors compromesos a millorar les experiències d’aprenentatge dels infants i joves. No obstant això, a nivell del sistema educatiu, és molt difícil defugir les inèrcies d’un sistema que va ser dissenyat per a un propòsit transmissor. 

Pels centres educatius compromesos amb la transformació educativa, el “marc d’escola avançada” serveix de referència per a facilitar el procés de canvi i donar-li força i coherència. 

El marc agrupa quatre eixos interconnectats:

  • Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida.
  • Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen.
  • Avaluació competencial i global. 
  • Organització autònoma i oberta.

És important reconèixer que aquests quatre eixos són interdependents. És a dir, canviar un eix sense canviar-los tots no ens porta a la transformació educativa que busquem. També cal visualitzar que els quatre eixos no tenen la mateixa rellevància. El propòsit de l’escola és l’eix principal i fonamenta els altres tres eixos.

El marc sintetitza els elements bàsics que tota escola en un procés de canvi hauria de tenir, i es representa en forma d’horitzó per emfasitzar el fet que no és un destí fix on volem arribar i quedar-nos-hi, sinó que serveix per a orientar un procés continu de reflexió i millora en què participem totes les persones de la comunitat educativa. 

Propòsit educatiu ​dirigit a desenvolupar competències per a la vida 

El “Propòsit” condiciona tots els altres eixos del marc. Respon a l’objectiu i als reptes fonamentals de l’educació a la nostra societat i en el context del centre. Aquesta reflexió ens porta a centrar el propòsit de l'escola en el desenvolupament de competències per a la vida que han de tenir en compte dos grans factors:

  • Un món globalitzat​, definit per la seva complexitat i interdependència, i els reptes globals que comporta: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, els grans moviments de població, la intolerància i la violència, i la desigualtat de gènere;
  • El canvi tecnològic exponencial, que està transformant les nostres realitats personals, en la nostra interacció amb els altres, en els entorns professionals i en les preses de decisions com a ciutadans. Els factors que caracteritzen el món d’avui requereixen competències com la capacitat d’analitzar i relacionar conceptes, de resoldre problemes complexos, el pensament crític i la creativitat. 

El propòsit integra els quatre pilars de l'aprenentatge proposats per la UNESCO, que han de tenir el mateix pes en l’acció educativa:

  • Aprendre a ser: desenvolupar capacitats autoanalítiques i socials que permetin que les persones assumeixin les responsabilitats vinculades a la llibertat, així com desplegar de manera integral el seu màxim potencial psico-social, afectiu i físic. 
  • Aprendre a conèixer: desenvolupar les eines cognitives necessàries per a comprendre millor el món i les seves complexitats, i per proporcionar una base apropiada i adequada per a l'aprenentatge futur. 
  • Aprendre a fer: desenvolupar les habilitats que permetin a les persones participar efectivament en la societat del coneixement, la qual cosa també suposa saber afrontar situacions complexes i treballar en equip. 
  • Aprendre a conviure: desenvolupar les actituds i valors que fonamenten els drets humans, la igualtat de gènere, els principis democràtics, el respecte i l'entesa intercultural, el desenvolupament sostenible, l’equitat i la pau a tots els nivells de la societat i de les relacions humanes, perquè les persones i les societats puguin conviure harmònicament. 

Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen 

Per a desenvolupar competències per a la vida, cal emprar pràctiques d’aprenentatge que es fonamentin en la recerca sobre com aprenem les persones

Aquestes pràctiques integren de manera holística els set principis de l’aprenentatge. És important visualitzar que aquests set principis funcionen en un conjunt: no són metodologies directament aplicables, sinó que el conjunt dels 7 principis ha de definir la pràctica educativa de manera constant i transversal.

  1. La persona és el centre de l’aprenentatge. 
  2. L’aprenentatge és de naturalesa social.
  3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge.
  4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.
  5. L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge. 
  6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. 
  7. Aprendre és construir connexions horitzontals. 

Avaluació ​competencial i global 

L'avaluació esdevé una eina fonamental per a garantir que les pràctiques d’aprenentatge desenvolupen efectivament totes les competències que estableix el propòsit educatiu. És també un instrument clau per a millorar sistemes, processos i experiències d'aprenentatge en el seu conjunt. L’avaluació formativa, que permet regular els aprenentatges, i l’avaluació sumativa, que permet establir què s’ha après, han de centrar-se en el desenvolupament de les competències per a la vida i, alhora, ha d’abordar holísticament el procés d’aprenentatge i creixement de la persona, incloent-hi les dimensions cognitiva, emocional i ètica. Aquest enfocament global de l’avaluació és imprescindible per poder mesurar el desenvolupament competencial, especialment el de les competències transversals. Per això, l’avaluació no es pot basar en els resultats d’una matèria aïllada o de diverses combinades -quan no hi ha treball globalitzat; sinó en el desenvolupament global de la persona. D’altra banda, la tendència a centrar-se en els resultats dels processos educatius fa que es deixi de banda el procés d’aprenentatge i, amb ell, l’assoliment de competències i adquisició de coneixements més difícils de mesurar però que són fonamentals per al desenvolupament individual i social. 

Organització autònoma i oberta

L'escola ha de ser versàtil i reflexiva, capaç d’actualitzar-se i de prendre decisions basades en l'evidència; un entorn organitzatiu que és capaç de: 

  1. Innovar el desenvolupament dels infants i joves, els docents, els recursos i els continguts d’aprenentatge.
  2. Convertir-se en una organització que aprenen, amb un fort lideratge d'aprenentatge basat en visió, estratègies i disseny informats per l'evidència. 
  3. Obrir-se i interrelacionar amb l’entorn per crear sinergies i millorar el capital professional, social i cultura.

Pels centres ja en aquest camí de transformació i millora, l’objectiu és crear un sistema equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, gratificants i empoderadores, que aquestes experiències millorin la seva expectativa vital en dignitat, capacitat i benestar, i que reverteixin també en una societat més cohesionada i capaç de donar resposta als reptes globals, formant ciutadanes i ciutadans lliures i responsables. 

 

Programa
Informació relacionada