Escola inclusiva i lluita contra la segregació: dues cares de la mateixa moneda

25/06/2018
Escola inclusiva i lluita contra la segregació: dues cares de la mateixa moneda

El 31 de maig de 2018, representants de la plataforma impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular “Eskola Inklusiboa” van presentar davant del Parlament Basc 17.000 signatures de suport, molt per sobre del mínim de 10.000 signatures exigit per encetar la corresponent tramitació parlamentària. La iniciativa disposa d’un ampli recolzament popular (s’hi troben adherits els principals sindicats de mestres i federacions d’AMPAs de l’escola pública, així com altres moviments i entitats educatives i del tercer sector) i hi han mostrat les seves simpaties partits polítics com el Partit Socialista d’Euskadi-EE, Elkarrekin Podemos o EH-Bildu. 

La ILP es presenta com una iniciativa en favor de l’escola inclusiva, però el nucli central de les seves propostes es concentra en la lluita contra la segregació escolar. Trobem així expressats els objectius de garantir la gratuïtat dels ensenyaments (en contra del cobrament de quotes de qualsevol tipus), de fixar un índex de “necessitat escolar d’inclusió” per a cada zona i centre, d’establir àrees d’influència comuns per a tots els centres sostinguts amb fons públics, la no renovació dels concerts als centre d’elit que no assoleixin un determinat nivell d’atenció a l’alumnat socialment desafavorit, o la concentració de recursos en els centres més desafavorits. En efecte, ens situem davant de mesures associades a la superació de barreres econòmiques o territorials que es troben a l’arrel de l’emergència i perpetuació dels diferents patrons de segregació escolar, per motius socioeconòmics i/o culturals. Aquesta vinculació entre el concepte d’escola inclusiva i el de lluita contra la segregació podria arribar a sobtar a casa nostra. 

Només cal que fem una ullada al text del Decret de l’escola inclusiva (o de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu) aprovat a finals de l’any passat a casa nostra, i on, tret d’una al·lusió inicial al preàmbul de la Llei d’educació (12/2009) on es fan menció de les situacions de segregació denunciades pel Síndic de Gregues, no apareix cap referència al concepte mateix de segregació escolar ni a la influència que aquesta pot tenir en l’aposta per la inclusivitat del sistema educatiu. 

És clar que el sistema educatiu del País Basc no és directament comparable al català. Certament tenim algunes semblances, com per exemple el pes de l’escola concertada (actualment a Euskadi prop d’un 50% de l’alumnat de primària i secundària assisteix a centres concertats) i, en particular, dels centres religiosos dins d’aquest sector (al voltant d’70% de les places concertades es troben en centres catòlics). 

Podríem també fer esment de l’aposta que tant al País Basc com a Catalunya s’ha fet per l’ús de la llengua pròpia com a llengua vehicular de l’ensenyament. En aquest mateix terreny, però, hi trobem una diferència rellevant entre tots dos sistemes escolars. Mentre que a Catalunya l’ús del català com a llengua de l’escola ha estat, si més no fins a dia d’avui, la norma per al conjunt dels centres sufragats amb fons públics, a Euskadi es manté una diversitat de models lingüístics que divideix centres públics i concertats en tres categories principals: model A (castellà llengua vehicular), model B (equilibri català i euskera), model D (euskera llengua vehicular). És cert que en les darreres dècades s’ha produït una extensió molt significativa de la presència del model D (en l’actualitat un 73% de l’alumnat de primària s’escolaritza en aquest model), una extensió que ha estat compassada per un procés molt intens de publificació de les denominades Ikastolas (anteriorment escoles cooperatives, amb una aposta ferma pel Basc com a llengua escolar). Però és també cert que la diversificació de models lingüístics afegeix complexitat als patrons de segregació que es dibuixen al País Basc; per exemple, és sabut que l’alumnat immigrant i/o socialment desafavorit es troba clarament sobrerepresentat en les escoles públiques dels models A i B, mentre que l’alumnat d’origen basc tendeix a concentrar-se en les antigues Ikastolas ara públiques i en determinats centres concertats amb model D. 

És, per tant, evident que hi ha diferències entre tots dos sistemes escolars. I no obstant això, les conseqüències negatives de la segregació són les mateixes aquí i allà. Se n’ha parlat a bastament, una xarxa escolar segregada compromet la funció d’igualació d’oportunitats pròpia de l’educació. Estiguem parlant de segregació de perfil socioeconòmic, acadèmic o “ètnic”, en tot cas ens trobem davant d’una situació que desiguala les condicions d’escolarització de centres i alumnes. Des del punt de vista dels impactes educatius, la segregació incrementa la desigualtat de rendiment i redueix els resultats globals de la xarxa. Des del punt de vista de la gestió educativa, la segregació complica la planificació eficient dels recursos materials i humans dels centres i afegeix tensió al procés de tria d’escola per part de les famílies i d’assignació de plaça per part dels poders públics. 

D’igual forma, sabem quines polítiques educatives tenim a l’abast i quines funcionen millor o pitjor a l’hora de fer front al fenomen de la segregació, a les seves causes i a les seves conseqüències: polítiques de planificació no centrades en la demanda; regulacions dels processos d’elecció i assignació de centre que incloguin zones heterogènies, quotes generoses amb mesures de suport, centralització i control de procediments i possibles pràctiques fraudulentes; polítiques de finançament i governança que contribueixin a garantir la gratuïtat dels ensenyaments en tots els centres sostinguts amb fons públics; apoderament de les escoles complexes (recursos docents, organitzatius, pedagògics...), etc.  

La ILP del Pais Basc afegeix un nou marc per a la problematització de la segregació i, per tant, per a la concepció de l’estratègia des de la qual lluitar-hi, el de l’aposta per l’escola inclusiva. Un marc que entronca perfectament amb l’argumentari més “convencional” de la mixticitat i l’escolarització equilibrada. Al capdavall, difícilment una escola serà inclusiva si no és internament heterogènia (des d’un punt de vista social, cultural, de capacitats, etc.), de la mateixa forma que un sistema educatiu no pot ser inclusiu si les seves escoles no comparteixen aquesta heterogeneïtat de forma equilibrada.      

 

Projecte
Informació relacionada
05/02/2013
17:15h - 19:15h

Sala d'Actes del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya