Pot la política docent millorar els resultats educatius a Catalunya?

09/07/2018
Pot la política docent millorar els resultats educatius a Catalunya?

Es poden impulsar polítiques docents que millorin la satisfacció laboral i a la vegada millorin els resultats educatius del país? Diferents recerques locals i internacionals ho confirmen. 

Hi ha acord entre molts actors educatius en què l’actual sistema, l’actual política docent, és molt millorable i cal canviar-la. Ara bé, no hi ha un clar consens sobre quines són les vies concretes de canvi i millora. Cap a on cal caminar? Quines són les principals vies de millora. 

A continuació fem un repàs dels aspectes clau que els estudis tant locals com internacionals subratllen. Intentant focalitzar no només en quins aspectes hi ha marge de millora, sinó en com es pot començar a avançar. 

La satisfacció dels docents catalans se situa en la indiferència

L’any 2007 es va conduir una enquesta de satisfacció laboral a més de 4.500 docents. Tot i que a nivell global la satisfacció laboral dels docents no va resultar negativa,  en general les dades apuntaven a “una valoració indiferent, que demostra una certa inèrcia i, al mateix temps, una manca d’il·lusió per una part significativa del professorat” (Pedró, 2007). Els docents valoren molt positivament el calendari laboral, l’estabilitat o els horaris, però valoren molt negativament la progressió salarial, o la promoció  professional. Segons Francesc Pedró, aquesta indiferència està relacionada “amb l’absència d’una veritable carrera docent, amb els incentius adients, d’unes condicions organitzatives apropiades i de més suport de l’Administració”.

La formació docent és molt millorable

La formació docent, tant la inicial com la permanent, no hauria de basar-se tant en la participació “per se” en activitats formatives, sinó en generar millores competencials a nivell de professionals i de centres. Tal i com assenyala Miquel Martínez, que va dirigir el llibre El professorat i el Sistema Educatiu Català: Propostes per al debat, la formació ha d’estar centrada “en l’assoliment de les competències professionals necessàries per assegurar un bon exercici de la funció docent avui; ha de permetre seleccionar per la seva capacitat i idoneïtat els futurs docents, i ha de comptar amb els recursos econòmics i humans necessaris”.

La pràctica docent ha de ser més cooperativa i amb feedback

Els docents catalans estan molt oberts a la innovació i a la millora pedagògica. Tot i això, un dels aspectes que més diferencien la pràctica docent a l’estat espanyol respecte l’escena internacional és que els docents desenvolupen molt menys treball cooperatiu entre ells i que el sistema no aporta feedback ni avaluació orientada a millorar de manera continuada la pràctica pedagògica. Segons Miquel Martínez, la millora de l’avaluació docent ha de ser una prioritat ineludible, però cal vigilar de no caure en la burocràcia avaluadora, que no dona resultats ni per al sistema ni per a la millora de la tasca docent. 

Les condicions laborals no s’ajusten prou a les necessitats dels docents i l’alumnat

El salari, els horaris o el lloc de treball són aspectes clau que determinen les condicions laborals. Ara bé, diferents estudis subratllen que els aspectes més socials semblen ser les que més determinen la satisfacció laboral i el desenvolupament professional. Segons un estudi de Harvard, els elements que més determinen la satisfacció laboral són la cultura de l’escola on es treballa, el lideratge de la direcció i les relacions amb els companys docents. L’estudi, a la vegada, també assenyala que les bones condicions laborals estan relacionades amb millors resultats educatius. L’any 2016 Francesc Colomé va elaborar el Dossier d’Educació Són necessaris els incentius al professorat? que analitza la realitat catalana des del punt de vista dels incentius als docents.

Polítiques docents dotades d’evidència internacional

L’informe Effective Teacher Policies de la OCDE (2018) analitza quines polítiques docents comparteixen els països que tenen millors resultats educatius i com això està relacionat amb la satisfacció laboral i professional dels docents. Els resultats subratllen, per exemple, que els països amb millors resultats educatius comparteixen polítiques com: un període obligatori extens de pràctica com a part de la capacitació docent abans d’accedir a la professió, oportunitats personalitzades per al desenvolupament professional dels docents en servei, sistemes d’avaluació per als docents orientat a la millora i desenvolupament professional, així com polítiques d’autonomia de centre a l’hora de seleccionar els equips. També destaquen que els països on hi ha més desigualtats en resultats educatius són aquells on els centres en entorns més desfavorits disposen de docents poc qualificats i poc experimentats. 

Els països amb millors resultats educatius comparteixen una política docent dissenyada de manera deliberada

La gran majoria d’estudis coincideixen en assenyalar que les millores en la qualitat docent, en la cultura docent i en la pràctica pedagògica no passen perquè sí. Si es volen aconseguir aquestes millores en l’àmbit docent, que a més a més sabem que tenen importants efectes en els resultats educatius, cal dissenyar polítiques docents de manera deliberada. Cal planificar i gestionar bé el canvi, treballar sempre sobre la base d’evidències i consensos, i tenir molta cura de la implementació d’aquest tipus de mesures. 

Si vols saber-ne més, pots consultar els  enllaços següents:

 

Cap de projectes
Informació relacionada