Una mirada internacional a la innovació pedagògica

06/06/2017
Una necessària mirada internacional a la innovació pedagògica

Sembla que tot canvi educatiu avui dia hagi de passar sota el prisma de la innovació. Sense anar més lluny, Catalunya viu immersa en un nou moment de suposada renovació pedagògica arran de la posada en marxa del projecte Escola Nova 21. Un petit terratrèmol que ha generat debat i que ha provocat que les coses es comencin a moure en matèria de pràctica docent. Comencin? Hi ha no poca gent que diria que l’educació i els intents per millorar les experiències escolars dels alumnes, o per adreçar les mancances del sistema educatiu sempre hi són presents. Es posa molt d'èmfasi en el impacte negatiu de la inèrcia pedagògica, i una visita aleatòria a moltes aules avui dia semblaria donar prou arguments que estem molt lluny d’allò que alguns anomenen ‘escola avançada’. Però també és cert per qualsevol persona que fa recerca en educació que és molt difícil saber veritablement què està passant dins de les aules. Saber què hi ha de nou, aprofitable i transferible de les persones, escoles i grups d’escoles que aconsegueixen introduir noves aproximacions pedagògiques continua sent un repte.

El projecte “Innovative Pedagogies for Powerful Learning” (pedagogies innovadores per a un aprenentatge convincent, IPPL) permet per primera vegada fer una mirada internacional a les tendències en innovació pedagògica a nivell internacional des d’una perspectiva a la vegada teòrica i pràctica. En aquest sentit, busca fer una definició rigorosa i no complaent de què significa la innovació educativa, afavorint una aproximació basada en la resolució de problemes i el context. La innovació és una eina que permet als professionals repensar el que fan i provar altres aproximacions per fer front a un problema nou o antic, en un context sempre canviant. No és un tot o res, tot i que ho pot arribar a ser. Tampoc és només quelcom lligat a les bones pràctiques. En tenim i es descriuen moltes bones pràctiques, però en canvi no tenim tantes bones explicacions i anàlisis d’aquestes bones pràctiques, una anàlisi que vagi més enllà del fenomen ‘superman’ o idiosincràtic de la innovació que sembla explicar-se com a excepció que confirma la regla de no innovar. 

Es per això que a la vegada que es teoritza sobre la innovació pedagògica i es descriuen els diferents grups de pedagogies innovadores que s’estan duent a terme actualment, la investigació també ha identificat una sèrie de xarxes d’escoles que porten un temps implementant pràctiques docents innovadores, que perduren i que són escalables. No parlem ja del professor  o escola ‘x’ que de manera increïble ha aconseguit transformar les pràctiques pedagògiques sinó d’un sistema (a vegades més petit, de tan sols 4 escoles, a vegades més gran, incloent-hi desenes) què es capaç d’anar més enllà de les idiosincràsies, tot reconeixent-les, per analitzar i aprofundir en la innovació pedagògica.

El projecte IPPL project actualment ha contactat 35 xarxes d’escoles de 20 països diferents per tal de recollir informació sobre les seves aproximacions pedagògiques i el seu funcionament a l’hora de mantenir i implementar aquestes noves maneres d'entendre l'organització de l'ensenyament-aprenentatge. A partir de la recollida de les diferents experiències d’aquells que estan innovant des del terreny es nodreix la revisió d’aquestes tendències en innovació pedagògica, i es permet posar ordre al soroll incessant al voltant de la innovació pedagògica. 

Un primer esborrany de l'informe es treballarà en una trobada internacional a París al juny de 2017 i la edició final es presentarà a començaments de 2018, dins d'una conferència global més àmplia que presentarà el treball sobre la professió i la pràctica docent. Aquest informe té la voluntat de ser l’inici d’un full de ruta que pot permetre a d’altres escoles i professionals repensar el que fan tot mirant què desenvolupen els altres, o bé amplificar el que fan tot entenent millor la seva pròpia pràctica pedagògica i el potencial i la necessitat de treballar en xarxa amb d’altres escoles. 

Sobre l’autor:

Alejandro Paniagua és l’actual becari de la Fundació Jaume Bofill al Centre for Educational Research and Innovation (CERI) de l’OCDE (beca 2016-2017) i està directament vinculat en el desenvolupament del projecte “Innovative Pedagogies for Powerful Learning”, dirigit per David Istance

Altres articles de l’autor aquí.

Projecte
Temes
Informació relacionada