Nota de premsa. “Zero en conducta”: què funciona per millorar les actituds i el clima d’aprenentatge als centres?

66

Sancions, faltes i expulsions..., són pràctica habitual en els centres educatius per mirar de corregir els problemes de conducta. L'evidència demostra que aquestes mesures són contraproduents: empitjoren les actituds i els resultats educatius dels alumnes.

Les conductes disruptives, de desafiament o agressivitat dels alumnes es poden corregir des de l'escola mitjançant programes "focalitzats" que treballin de forma intensiva en grups reduïts, amb tutoritzacions individuals i activitats com ara modelització, jocs de rol, anàlisi de situacions socials, relaxament i introspecció.

Els programes escolars de prevenció o lluita contra la violència tenen un impacte positiu quan afecten a les dinàmiques d'aula i al conjunt del centre, involucren alumnat, professorat i famílies, i són sostinguts en el temps.

Les conductes o actituds disruptives, d’indisciplina, desafiament, rebel·lia o fins i tot agressivitat, sobretot quan són d’una certa intensitat i es fan sostingudes en el temps, distorsionen el funcionament òptim de les classes i comprometen les condicions d’ensenyament-aprenentatge del conjunt de l’alumnat. És sabut que professorat i mestres dediquen un percentatge significatiu del seu temps a l’aula a tractar de controlar i gestionar problemes conductuals o disciplinaris d’índole diversa. Tot aquest és temps no ocupat en el desenvolupament positiu de dinàmiques d’aprenentatge.

Alhora, s’ha fet també evident que aquests problemes d’actitud, quan es mantenen en el temps, perjudiquen el progrés i les oportunitats educatives dels alumnes que les protagonitzen.

Les respostes que des dels centres educatius s’ha donat a aquest problema han estat diverses. Sovint s’ha posat l’èmfasi en l’establiment de sancions o sistemes de faltes que poden desembocar en expulsions de classe o del centre. L’evidència, però, ens diu que l’estratègia sancionadora no sol ser efectiva a l’hora de redreçar el mal comportament; més aviat l’efecte sobre les conductes acostuma a ser negatiu. Alhora, en perdre’s classes i ritme d’aprenentatge, es veuen també perjudicats els resultats educatius de l’alumnat. 

En altres casos, s’ha apostat per enfocaments preventius, de treball competèncial, reforç positiu o mediació. Parlem aleshores de plans de convivència i millora del clima escolar o estratègies de gestió de l’aula, programes socioemocionals, però també d’intervencions focalitzades (amb o sense especialistes), diversificacions curriculars o escolarització compartida.

Tanmateix, rarament l’aposta per unes o altres respostes han tingut en compte l’evidència internacional acumulada sobre la seva efectivitat, això és, sobre els impactes (positius, nuls o negatius) que han provocat en aquells contextos on s’han dut a terme i han estat rigorosament avaluades. Què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions? Quines funcionen millor? En quines condicions? Per a quins col·lectius? I, sobretot, com podem fer per avançar cap a programes conductuals més efectius en el curt i en el llarg termini a casa nostra? 

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill han promogut una revisió de revisions i síntesi dels resultats de 20 metanàlisis d’avaluacions rigoroses fetes arreu del món sobre l’impacte que diferents programes de millora conductual i actitudinal tenen en la millora del comportament i els assoliments educatius dels alumnes. Els resultats d’aquesta revisió (veure pàgines posteriors d’aquesta nota) es presentaran en un acte públic al Palau Robert el proper 22 de maig, a les 18h.

Pàgines
7
Data
2018
Projecte
 
Nota de premsa. “Zero en conducta”: què funciona per millorar les actituds i el clima d’aprenentatge als centres?
Novetat