Kirsti Lonka – Construir una escola per la generació de nadius digitals

17/02/2017

Debat d’Educació  amb Kirsti Lonka, professora de Psicologia de l'Educació de la Universitat d'Hèlsinki que treballa en el camp de la innovació en l’educació superior i en entorns d’aprenentatge motivadors i en com portar-los a la pràctica a les escoles finlandeses. 

Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA. http://www.debats.cat, #debatseducacio

Síntesi d'idees

Algunes consideracions sobre l'educació a Finlàndia:

  • És un sistema en què els professors, que estan molt ben formats, són molt autònoms i tenen llibertat per a desenvolupar la docència com creguin convenient.
  • Es treballen els projectes transversals i s'inclouen diverses assignatures com esports, arts, cuina, artesania.
  • No hi ha exàmens estandarditzats fins als 18 anys.
  • L'educació obligatòria comença amb 7 anys i en preescolar es treballa el joc lliure.
  • Els alumnes treballen molta estona fora de les aules, tot i el fred.

Senyals d'alerta:

  • El 2016 es fa un informe per adaptar el currículum a les habilitats del segle xxi. La conclusió és que, tot i que els resultats de l'educació finlandesa són dels millors en l'àmbit mundial, alguna cosa no es fa bé perquè els estudiants mostren un alt nivell de desafecció envers l'escola.
  • Els estudiants, al final de la primària, senten un gran escepticisme envers l'escola. Els nois, majoritàriament, s'avorreixen. Les noies són menys escèptiques, però se senten «cremades»; obtenen resultats molt bons en matèries científiques però no volen estudiar carreres d'aquest àmbit. Als alumnes els manca implicació emocional i cognitiva; se senten cansats, alienats i no veuen el sentit d'estudiar.

Què està passant:

  • L'escola no s'ha adaptat al canvi que ha significat la revolució sociodigital. És dissenyada per persones que formen part de la generació del baby boom, i no s'adapta a com són les noves generacions de nadius digitals, que no saben com funciona tècnicament un ordinador o un telèfon mòbil però n'han integrat l'ús en el dia a dia.
  • Les noves generacions estan adaptades a la multitasca: llegeixen en pantalla; es comuniquen per xats (el correu electrònic està obsolet per a ells); són molt actius a les xarxes socials i als jocs electrònics; depenen del mòbil, i estan constantment en línia. Per a ells, estar a classe implica canviar a «mode avió».
  • Les competències per al segle xxi són diferents de les que s'ensenyaven fins ara: cal formar ciutadans actius, creatius, que treballin en grup i que resolguin problemes complexos. Han d'aprendre a aprendre, han d'assolir competències comunicatives, diferents alfabetitzacions i competències TIC aplicades a l'aprenentatge. També cal fomentar l'emprenedoria.

«Cal un canvi epistèmic», segons Kirsti Lonka:

  • Cal integrar la revolució sociodigital a l'escola; fer servir els dispositius que tothom té (mòbils, tauletes) en l'aprenentatge. Portem una enciclopèdia a la butxaca. Per exemple: plantegem un tema, proposem buscar la resposta a Google i debatre col·lectivament quina és la resposta més adient. S'ha de gestionar de forma diferent l'aula.
  • S'han de fomentar els entorns flexibles i atractius, que fomentin el treball col·laboratiu, que integrin l'ús de la tecnologia i que siguin més divertits.
  • Els professors han d'aprendre a dir «no ho sé». Un professor confús és refrescant. S'ha de fomentar l'aprenentatge transgeneracional.

Conclusions:

  • La desafecció escolar és un problema global.
  • Hi ha una diferència creixent entre l'escola i el món exterior.
  • Els bons resultats a PISA no volen dir que no calgui introduir canvis.
  • El principal problema és adaptar la formació del professorat a la nova realitat. No s'ha d'ensenyar tecnologia, perquè canvia molt ràpidament, sinó com ens hem d'adaptar a la tecnologia.
  • No es pot dir que la culpa de no introduir canvis és la manca de pressupost. Cal ser imaginatiu per a aplicar els recursos de què es disposa.
Projecte