Com fem del centre una institució que aprèn?

Cap a una cultura de millora permanent
 

Com passem de la diagnosi als centres a l'acció de millora? Amb quines dades es compta per avaluar i en quina mesura aquestes són vistes com una oportunitat de millora? Seminari web  sobre la millora permanent als centres.

Les dades de les proves PISA 2012, en particular les extretes dels qüestionaris a directors i directores, mostren que a molts centres educatius de Catalunya es revisen amb certa freqüència els resultats acadèmics, però que això no implica que com a conseqüència es revisin i introdueixin millores en la pràctica educativa. És a dir, hi ha una feble transferència efectiva de la diagnosi a la presa de dedicions sobre aspectes curriculars o organitzatius dels centres educatius.

En aquest sentit, no sempre és clara l’articulació del treball dels equips docents amb la direcció dels centre; com tampoc és generalitzada la concreció d’espais, temps i estructures per reflexionar i compartir coneixements, més enllà dels relacionats amb la gestió quotidiana. Sabem per altres fonts (TALIS) que una dinàmica col·laborativa, més un retorn constructiu de l’acció docent i una participació activa en la presa de decisions (lideratge) redunda en una major percepció d’eficàcia i de benestar.

Si bé els centres han introduït la innovació com un dels aspectes a desenvolupar, ens preguntem com es cultiva una cultura de la millora continuada, des de diferents mecanismes permanents d'(auto)avaluació. De quina manera es promou la introducció de canvis en diferents àmbits i nivells i que això es faci amb l’impuls d’un lideratge distribuït i la implicació dels diferents actors de la comunitat educativa.

Com passem de la diagnosi a l’acció de millora? Quins espais i instruments es poden establir per afavorir aquest pas? Amb quines dades per avaluar es compta i en quina mesura aquestes són vistes com una oportunitat de millora? Com es podria fer que l’avaluació deixés de ser percebuda com un instrument fiscalitzador i es convertís en una eina per afavorir l’acompanyament i el suport a processos de canvi i millora? Quin clima és necessari al centre per facilitar els processos de canvi? Com es genera la confiança necessària per tirar endavant aquests processos? En quina mesura es contribueix al desenvolupament professional dels docents? Com incorporem a famílies i alumnes ens els processos de millora? Quines eines han de tenir els equips directius per impulsar-los? De quina manera el projecte de centre es veu reforçat amb aquesta cultura de millora contínua? En quina mesura aquesta cultura contribueix al benestar del centre?

Seminari en línia que va posar a debat aquestes i altres qüestions.

Modera:

Màrius Martínez, professor d’orientació a la Universitat Autònoma de Barcelona

Varen intervenir:

Josep Ignasi Almirall, inspector d’educació

Maria Masip, catedràtica d'educació secundària

Josep Menéndez, director adjunt dels jesuïtes d'educació

 

Projecte
Informació relacionada