De l’experiència a la reflexió: com millorar la pràctica docent?

 
20/10/2015
18:00h - 19:00h
Assessor pedagògic del programa Magnet

A partir de les reflexions de Doug Lemov en l’últim Debats d’Educació sobre que cal tenir en compte perquè tot docent pugui esdevenir un docent excel·lent us convidem a aquest webinar en que debatrem com millorar la pràctica docent. 

Sovint s’afirma que la teoria de les ciències de l’educació no ajuden a transformar realment les pràctiques a l’aula, que és l’espai privilegiat on té lloc el nucli del procés d’ensenyament i aprenentatge. Tot i que no són els únics espais d’aprenentatge –sobretot avui dia-, l’aula i el centre educatiu continuen atraient el focus de l’atenció tant de teòrics, com de polítics de l’educació. 

Però la millora dels processos educatius centrats a l’aula només s’ha mostrat efectiva quan els que hi intervenen –mestres, professors, auxiliars, alumnes...- expliquen o mostren realment què hi passa. I sobretot quan intercanvien experiències, recursos, dinàmiques... de gestió de l’aula. Però especialment quan aquests intercanvis van acompanyats de reflexió i de col·laboració per a l’ajuda mútua. 

Doug Lemov, en una excel·lent conferència a Barcelona el passat mes d’abril (vegeu la informació relacionada), ens va assenyalar alguns punts que cal tenir en compte perquè tot docent pugui esdevenir un docent excel·lent: aprendre la competència docent orientada a l’aprenentatge; tenir en compte cada alumne individualment i el grup en conjunt; impulsar el treball col·laboratiu entre els estudiants; etc. La tesi de Lemov és que tothom pot esdevenir un docent excel·lent ja que hi ha una sèrie de coneixements pràctics que es poden modelar, aprendre i entrenar-s’hi per millorar-les. 

Però aquests coneixements pràctics –“how-to-do”- han de ser objecte de reflexió i recerca per tal de poder-los ensenyar i millorar. I aquí és on hauria d’entrar la teoria a partir de la pràctica real i quotidiana de milers de professionals de l’educació. 

Tanmateix avui el procés sembla que està orientat a la inversa: la teoria (sovint descontextualitzada) diu a la pràctica com cal actuar. I la pràctica fracassa en l’assoliment dels objectius d’aprenentatge per part dels alumnes, la qual cosa es converteix en una frustració contra la teoria (i els teòrics). 

Una millora real del procés educatiu pot ser enfocada des de diferents angles: 

- Des del centre mateix: mentories entre companys, aprenentatge compartit, organització que aprèn, lideratge intern...

- Des de les xarxes de centres o altres plataformes de professionals promovent la pràctica reflexiva i l’aprenentatge entre iguals.

- Des de la formació contínua planificada, des de l’administració o promoguda per ICEs o Escoles d’Estiu, facilitant l’intercanvi i la reflexió sobre la pràctica. 

- Des de la formació inicial (graus i màster), replantejant-se el model de formació docent, amb els canvis necessaris perquè els futurs docents coneguin i reflexionin sobre les experiències pràctiques.

- I des de la recerca, integrant les aportacions a la formació i promovent una recerca i reflexió més orientades a les necessitats de la millora competencial dels docents. 

Per tant, es presenten diversos reptes tant per als responsables de la formació inicial (a tots els nivells: infantil, primària i secundària); per als de la formació contínua; i per investigadors educatius. Però també per al lideratge dels centres i per als grups professionals i moviments de mestres. 

En aquest webinar o seminari en línia ens volem preguntar el següent:

- Com podem fer explícit el coneixement implícit que tenen mestres i professors sobre les situacions d’aprenentatge? 

- I com fonamentem aquest coneixement de mestres i professors de manera teòrica i el posem com a base de la formació del professorat del futur? Quin paper hi ha de jugar la recerca educativa?

- Per què les teories que es donen en la fase de formació (inicial o permanent) no ajuden prou el professorat a resoldre els problemes que es plantegen a l’aula o en la gestió dels centres educatius? Per tant, quina formació han de rebre els professors per ser realment efectius i resoldre els problemes d’aprenentatge que presenten els alumnes? Com es pot impulsar una competència docent basada en l’experiència i en la reflexió consegüent? Com es pot avaluar aquesta competència?

- Quin paper juga l’intercanvi d’experiències i els “consells entre iguals” en la formació del professorat i en la millora professional de mestres i professors? És suficient una formació del professorat basada només en l’intercanvi d’experiències? Com es podria “guiar” aquest intercanvi d’idees, a través de la reflexió, perquè fos realment la base del coneixement necessari per millorar professionalment en la gestió de l’aula i assolir un ensenyament efectiu?

- Quins han de ser els agents d’aquest canvi?

Moderarà: Joan Badia i PujolCatedràtic de llengua i literatura a l’educació secundària obligatòria. Actualment treballa a la SI Bages Sud, de Castellbell i el Vilar; també és l'actual alcalde del municipi de Callús. Ha estat professor universitari (UAB, FUB, UOC), i amb anterioritat ha ocupat càrrecs de responsabilitat sobre innovació educativa, política universitària, formació permanent del professorat al Govern de la Generalitat. També és autor de llibres de text i manuals per aprendre llengua catalana.

Ponents:

Núria Alart i Guasch. Professora de secundària, mestra. Llicenciada en Psicopedagogia, professora d’institut i professora associada a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Formadora del Departament d'Ensenyament. Membre del projecte Espurn@ i vocal de la Comunitat Catalana de WebQuest. 

Toni BadiaPsicòleg, investigador, doctor en Psicologia de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000). Màster en Investigació Psicopedagògica per la Universitat Ramon Llull (1996). Professor (des de l'any 2000) i director (2003-2006) dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva activitat de recerca actual es desenvolupa en tres camps de la Psicologia de l'Educació: els processos d'ensenyament i aprenentatge en contextos educatius virtuals, les estratègies d'aprenentatge i la construcció de coneixement professional docent.

Ramon Barlam. Professor a l'INS Cal Gravat de Manresa, especialitzat en l’ús educatiu de les TIC i en l'atenció a la diversitat a l’ESO. Ha exercit la docència en totes les etapes educatives, des d’infantil fins a ensenyament superior. Promotor de la realització de projectes telemàtics cooperatius. Ha coordinat els suplements TIC de les revistes Guix i Aula d’innovació educativa i publicat articles a les principals revistes d’educació: Cuadernos de Pedagogía, Perspectiva Escolar i Escola Catalana. Els anys 2004 i 2005 va exercir de cap de Servei de Societat del Coneixement al aleshores Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. És membre de les xarxes LaceNet, Espurna i Webquestcat.

David Vilalta. Mestre, formador, membre de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, professor associat de Didàctica de les Ciències experimentals a la UAB i coordinador de les activitats formatives del programa “Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu”. Des de l’any 2012 coordina el tema de l’any de la Revista Guix.

Més informació sobre el seminari web aquí.

 

Project
Aliances