L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013) 

 
07/03/2014 - 10:30h

Ateneu Barcelonès

Presentació de L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013)

Us informen que divendres 7 de març de 2014, a les 10.30 h a la Sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès , planta baixa (Canuda 6, Barcelona) es va dur a terme la presentació de L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013).

La presentació va anar a càrrec d'Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, Xavier Bonal i Antoni Verger, autors de L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013), Col. Informes Breus 45.

Aquest informe és una anàlisi detallada de les principals mesures de la política educativa desplegades pels darrers dos governs de la Generalitat (2011-2013) i avalua fins a quin punt les mesures polítiques adoptades responen únicament als condicionants de la crisi econòmica i l'austeritat, externs al sistema educatiu, o bé expressen unes opcions polítiques determinades. L'objectiu final és el de valorar l'adequació de la política educativa que s'ha desenvolupat com a resposta als objectius d'equitat i d'eficàcia del sistema.

S'han revisat 9 eixos de política educativa: finançament, professorat, avaluació del sistema, autonomia escolar, millora del rendiment educatiu, polítiques d'equitat, atenció a la diversitat, relació educació-mercat de treball i relació escola-família-entorn. Per a cadascun d'ells es contrasten les tendències de política educativa internacional, les propostes de govern, el desplegament regulatiu, les polítiques implementades i els seus indicis d'impacte. Al mateix temps es fan unes recomanacions de política educativa derivades d'aquesta anàlisi.

Algunes de les conclusions són les següents:

- Els condicionants externs, no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació: Si bé és cert que la crisi econòmica global i les mesures polítiques d'austeritat estatals han condicionat la reducció de recursos en educació, aquests no són factors suficients per entendre l'abast i les característiques de les retallades en ensenyament.

- Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències de la contenció econòmica: Si s'analitzen tant les retallades que anomenem "selectives" com les "no selectives", la reducció pressupostària no ha estat prou sensible a aquells sectors en pitjors condicions socials i econòmiques.

- La política educativa de la Generalitat ha realitzat un desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya clarament selectiu: S'han realitzat passos en aspectes previstos a la LEC com el reforç de l'autonomia dels centres escolars, o el finançament públic de l'educació postobligatòria concertada, però no s'han desplegat aspectes com el desplegament de les Zones Educatives com a unitats de descentralització o mecanismes per a fixar el nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials per zones.

- El Pla d'actuació Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar s'ha centrat en l'aula però ha ignorat l'entorn social dels alumnes com a espai d'intervenció, determinant per aconseguir millores.

- Catalunya se situa en el conjunt de països capdavanters pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària, amb reduccions en el pressupost per sobre de la caiguda general.

- Per primera vegada, la caiguda de demanda d'Educació Infantil és inferior a l'oferta total de places públiques, sense que es pugui atribuir a causes demogràfiques: Això passa en un moment en què l'accés a l'educació 0-3 es reconeix cada vegada més decisiu per al desenvolupament de l'infant i per a la igualtat d'oportunitats dels alumnes més desafavorits.

- Alertes relacionades amb les mesures de política educativa que poden perjudicar significativament els nivells de segregació escolar: Els punts per llinatge, la política de ràtios o l'augment de les àrees d'influència.

- Catalunya se situa sensiblement per sota de la mitjana estatal en tots els indicadors de beques, tant de cobertura com d'intensitat, amb reduccions pressupostàries paradoxals en un entorn d'increment de necessitats socials.

Xavier Bonal, professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Antoni Verger, investigador Ramón y Cajal i Marie Curie del Departament de Sociologia de la UAB.

 

Projecte