6 idees clau per a uns projectes comunitaris i educatius més transformadors

La societat actual té grans reptes. Un dels més rellevants se situa en l’àmbit educatiu: passar d’una educació amb uns objectius instructius, mecànics i memorístics, a una educació competencial, d’intel·ligències múltiples, creativa i crítica. 

Poder abordar aquest canvi educatiu és altament necessari. No només per necessitats econòmiques, sinó també democràtiques. La societat i el mercat cada vegada estan destruint més llocs de treball memorístic i rutinari, i cada vegada se n’estan creant més que requereixen competències múltiples. Davant dels imponents reptes que tenim en els àmbits com el canvi climàtic, o l’increment de les desigualtats, cada cop necessitem una ciutadania més crítica i activa. 

És el primer cop a la història que tenim un repte d’aquest tipus com a societat: generar aprenentatges connectats, competencials, crítics i creatius. I fer-ho per al conjunt de la ciutadania. Els instruments que teníem fins ara, el sistema educatiu actual, no és suficient. 

Cap a on cal avançar? D’entrada hi ha 2 certeses rellevants a tenir en compte. La primera, que no disposem de grans models o referents. Més aviat, el que hem de fer és explorar noves maneres, nous reptes, noves metodologies. La segona idea és que la comunitat i el capital social són dos àmbits fonamentals i indispensables per poder desenvolupar una educació transformadora. Sense intervenció i projectes de l’àmbit comunitari, serà molt difícil poder generar aprenentatges en competències múltiples, creatives i crítiques. 

A continuació, es destaquen 6 elements clau per a que els projectes comunitaris puguin generar aquesta funció educadora i transformadora. Sense grans models, però amb pistes clares sobre quins terrenys explorar.

1. Generar consensos guanyadors

Per activar la comunitat, els seus col·laboradors, entitats, i el seu capital social, calen consensos guanyadors. Com es construeixen? Sobretot bastint relats conjunts, que situïn principis, valors i missionalitat que tothom comparteixi i que interpel·li amb força. Uns consensos que han de construir-se des de la proximitat, tenint en compte les emocions de la comunitat i que s’han de poder comunicar i traslladar amb síntesi i claredat. L’energia comunitària no s’activa per lleialtats a un projecte o organització, sinó perquè aconseguim seduir i activar-los amb causes i missions interpel·ladores.

2. Fer organitzacions més inclusives i projectes que impliquin 

Els projectes comunitaris no seran més inclusius pel simple fet de posar-los l’etiqueta participativa o per simplement deixar la porta oberta per a que vingui qui vulgui. Per fer els projectes més inclusius cal pensar en els diferents perfils de persones que hi ha en la comunitat, i com aconseguirem que arribin i s’impliquin amb el projecte. Com atraurem a les persones que fan comunitat, com ho farem amb les que tenen molta xarxa i capacitats relacionals? Com ho farem amb aquells perfils que tenen molts coneixements i experteses en un àmbit determinat? Com ho farem amb les persones que són més d’acció? Els projectes comunitaris inclusius són els que aconsegueixen que els diferents perfils de persones que hi ha al voltant puguin canalitzar les seves energies en tasques i projectes concrets i que encaixin amb la seva manera de ser i fer. 

3. Assentar precedents d’èxit i accions desencadenants

Voler-ho fer absolutament tot des d’un inici és la millor recomanació per al fracàs d’un projecte comunitari. Començar per les idees més difícils també ho és. Què podem fer doncs? El millor és intentar començar per les accions i projectes que comparteixin 4 condicions: que siguin percebuts com a accions més urgents per la comunitat, que tinguin suport d’un volum suficient d’entitats i persones, que siguin el més viables possibles, i que tinguin el màxim d’impacte i repercussió possible. Aquestes accions seran les que ens permetran generar millors precedents, guanyar més suports, i desencadenar encara més energia i accions que ens ajudin a transformar. 

4. Començar per canviar els cors

Més enllà de les dades, la informació o els principis, les persones s’acaben movent per emocions. Sobretot en la societat actual, en la que cada vegada estem més immersos en una dinàmica d’urgència i instantaneïtat, unes situacions que desactiven la part més racional del cervell (la més lenta) i activen la part més emocional (la part més instantània). Són múltiples els estudis i autors que subratllen aquest fenomen (Kahneman, 2015; Castells, 2018) . Per aconseguir que la comunitat i la ciutadania entri en els processos comunitaris i educatius cal partir gairebé sempre de guanyar-se els seus cors, des de les emocions. 

5. Lideratges distribuïts i horitzontals

Els moviments i projectes socials que tenen més èxit estan plens de lideratge. Però no d’un lideratge jeràrquic i absolut, sinó d’un lideratge distribuït i transcendent. Així ho assenyala Leslie  R. Crutchfield al llibre “How Change Happens: Why Some Social Movements Succeed While Others Don't”. Aquestes persones lideren des d’uns valors i visió compartits, donen de molta autonomia i confiança a equips i unitats territorials, treballen constantment per generar consensos, són resilients, i treballen des de la sinceritat i l’honestedat. 

6. Dissenyar els projectes des de l’impacte que es vol generar i avaluar

Molts dels projectes educatius i comunitaris solen dissenyar-se des de les accions concretes que ens imaginem. Sempre ho hem fet així. Però els projectes que aconsegueixen més impacte són els que es dissenyen partint dels canvis concrets que es volen generar en les persones i en les comunitats. I a partir d’aquí, es configuren els elements imprescindibles per a que aquests canvis siguin possibles, de tal manera que quedi clara quina és la teoria del canvi del projecte. Quins aprenentatges concrets volem generar en la comunitat? Quines competències, actituds o valors volem fer créixer? Quins llaços socials volem enfortir? I a partir d’aquí, pensar en quines són les millors estratègies i accions per fer-ho possible.