73 propostes noves per fer efectiu el dret a l’educació

15/07/2019
73 propostes noves per fer efectiu el dret a l’educació

El Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya-IDHC volen identificar objectius de millora en la promoció i protecció dels drets humans a Catalunya, pel que impulsen l’Estructura de Drets Humans. L’estructura es concreta en el Pla de Drets Humans, que fa un diagnòstic dels diferents drets i n’assenyala les directrius i mesures polítiques que el Govern i els poders públics han de dur a terme per fer-los efectius. El Síndic vol que la ciutadania hi jugui un paper essencial i ha animat a tot tipus d’organitzacions que treballen per la defensa d’un o més drets a organitzar Àgores de discussió temàtiques per tal de consensuar el contingut del Pla.

La Fundació Jaume Bofill s’ha sumat aquest moviment d’Àgores, organitzant-ne una sobre el dret a l’educació el passat 28 de maig. A la sessió de treball van venir un gran nombre de persones de tots els nivells de l’administració pública (ajuntaments, consells comarcals, diferents departaments de la Generalitat de Catalunya), d’associacions de pares i mares, de docents i de directius de centres educatius, d’associacions de suport i ajuda, de coordinadores de diferents tipus d’entitats, d’escoles i instituts tant públics com concertats, d’esplais i caus, d’universitats, de sindicats, de col·legis professionals, de fundacions...

I, efectivament, van enriquir la proposta del Síndic sobre el dret a l’educació, aportant matisos i noves visions a la diagnosi, concretant les 38 propostes que conté, amb idees sobre com dur-les endavant i qui se n’hauria de fer càrrec, i afegint 73 noves propostes

En general, els participants van coincidir a demanar que s’ampliï el focus del que es considera educació per tenir en compte el paper essencial de la comunitat més enllà de l’escola, que es passi de parlar d’inclusió a parlar de diversitat, que es concebi la convivència com un valor a potenciar superant una mirada exclusiva a fenòmens de violència i assetjament. En les seves aportacions, presenten l’educació com un fet integral, en el que intervenen multitud d’actors, en múltiples espais i que s’estén al llarg de la vida.

El dret a l’educació que les participants a l’Àgora van descriure es basa en la multidisciplinarietat dels professionals que hi intervenen i ha de partir de posar l’infant i el jove al centre. És una educació que connecta la formal amb la no formal, que és flexible i personalitzada i que demana uns professionals ben formats en atenció a la diversitat.

Això es concreta en el treball que es va dur a terme durant l’Àgora i que es va estructurar en els 7 eixos de la proposta del Síndic. Així, en el de lluita contra la segregació escolar les propostes tenen a veure amb la demanda d’un treball coordinat entre les diferents administracions i la societat civil, revisar els criteris de la “matrícula viva” i de les ràtios en funció de la complexitat del centre i amb parar atenció també a la segregació interna (agrupacions per nivell). No hi falta tampoc qui reclama canviar la mirada i el discurs sobre “els problemes de la segregació” a “la riquesa de l’heterogeneïtat”. 

Es proposa que la gratuïtat de l’ensenyament s’ampliï al 0-3 i fins i tot a l’educació postobligatòria no universitària, que s’ajudi especialment l’alumnat més vulnerable. Es considera que la nutrició infantil ha d’esdevenir un dret i que la gratuïtat també hauria d’incloure les activitats complementàries.

Per a la participació a l’educació no obligatòria i la lluita contra l’abandonament educatiu prematur, hi ha un clar interès en potenciar les escoles de noves oportunitats, en flexibilitzar el sistema actual i en millorar i ampliar l’orientació. 

En l’eix d’educació inclusiva, es reclama ampliar la mirada que veu l’infant a “incloure” com un individu amb algun dèficit a parlar d’educació equitativa, escola per a tothom, o escola respectuosa amb la diversitat, que tingui en compte la diversitat general i la necessitat global de personalització.

Per treballar bé la convivència als centres, per la seva banda, les persones participants proposen incidir en l’educació emocional i en el conflicte, amb mesures clares de mediació a tots els centres. Tot i això, detecten que la convivència no té només a veure amb la violència i l’assetjament, sinó que hauria de ser una qüestió cabdal a treballar a tots els centres, més enllà del seguiment de protocols (dels que tots els grups consideren que se n’abusa). 

Per assegurar la inclusió i equitat en els estudis universitaris, es reclama una desvinculació de les beques i els resultats acadèmics, la potenciació de les vies alternatives d’accés a la universitat i la institucionalització de les vies lentes i els currículums flexibles. L’orientació i la mentoria prèvies a l’accés a la universitat s’haurien de potenciar.

L’educació en el lleure, per la seva banda, hauria de ser considerada com part essencial de l’educació, estar més connectada amb l’educació formal i amb l’entorn ja que té una dimensió comunitària important. També ha de tenir en compte la diversitat de tot tipus (socioeconòmica, d’origen, gènere, territori, etc.).

T’animem a mirar-te aquest vídeo de resum de l’Àgora i a llegir les propostes que van sorgir, i que ja s’han enviat al Síndic.

Projecte
Informació relacionada