Com ha millorat la formació de persones adultes a altres llocs?

05/03/2019
Com ha millorat la formació de persones adultes a altres llocs?

Moltes de les dificultats amb què es troba actualment la Formació per a Persones Adultes (FPA) a Catalunya no són exclusives del context català, sinó que coincideixen o tenen similituds amb les que es poden trobar tant a nivell espanyol, com europeu, com fins i tot a altres continents. L’estudi que s’està duent a terme per a analitzar la situació i elaborar propostes de millora en l’àmbit de la FPA ha permès identificar una sèrie de bones pràctiques que contribuiran a pensar i definir potencials solucions als principals reptes: la flexibilitat i adaptació, la coordinació d’agents, la relació amb la comunitat, l’orientació i acompanyament, la formació de docents, la recollida i avaluació de dades, la visibilitat i reconeixement, i l’accés als no-alumnes.

Un cas d’especial interès és Skills Norway, una agència pública noruega d’aprenentatge al llarg de la vida que depèn del Ministeri d’Educació i Recerca i que basa la seva acció en el reconeixement d’aquest aprenentatge com una peça clau per una societat inclusiva, tant a nivell social com econòmic. A través de l’agència es contribueix a garantir un mecanisme de governança sòlid i eficient liderat des de l’àmbit públic, fonamental per garantir l’equitat i l’accés a tota la població a l’educació. En aquest sentit, Skills Norway exposa que el benestar de la població noruega estarà determinat per l’estàndard de les seves competències i la seva habilitat per fer-ne ús i, per tant, el seu objectiu és garantir que les persones adultes, treballin o no, tinguin accés a la formació de competències que necessitin. A través de la recerca i el coneixement, realitzen recomanacions a les autoritats governamentals i altres partits per al desenvolupament de polítiques sobre competències de les persones adultes.

Els resultats dels seus projectes tenen un pes rellevant ja que es realitzen de forma conjunta i coordinada amb diferents nivells de l’administració i de l’àmbit privat. Així, també treballa per l’homogeneïtzació i millora de recollida de dades que permeten generar coneixement i poder elaborar després estratègies i iniciatives públiques adaptades a les necessitats reals de la població.

Alguns dels pilars de les accions de l’agència són la millora de la qualitat d’ensenyament per assegurar una educació adaptada a les necessitats i demandes, la promoció de l’accés igualitari als serveis d’orientació per a joves i adults, i la validació de qualsevol tipus d’aprenentatge previ de competències, ja sigui formal, no formal o informal. A nivell estratègic, la garantia del dret individual d’aquesta validació ja era una de les prioritats a l’Estratègia d’aprenentatge al llarg de la vida 2007 i s’hi posa èmfasi a la Iniciativa governamental de 2009, que indica que el sistema de validació de l’aprenentatge previ ha de ser promogut i reforçat.

Seguint amb l’objectiu de fer visible i validar les competències clau per la vida adulta, un altre cas és el projecte europeu Erasmus+ VISKA, Visible Skills of Adults, que compta amb la participació de set entitats de Bèlgica, Islàndia, Irlanda i Noruega. En concret, el projecte aborda la necessitat de fer visibles les habilitats de les persones immigrants, sol·licitants d’asil i refugiades permetent millorar la seva ocupació, oferta de formació i educació específica i, en general, la seva participació activa a la societat. Exposen que, juntament amb les persones a l’atur i poc qualificades, aquests col·lectius objectiu actualment es troben en desavantatge a les societats europees i podrien beneficiar-se enormement d’un accés millorat a sistemes de validació de competències més holístics.

El projecte contribueix a l’ampliació i millora d’instruments que permetin validar els aprenentatges adquirits anteriorment de les persones que han arribat d’un altre país i context. En el marc del projecte, els països socis també estableixen una sèrie de criteris consensuats sobre quines són les competències transversals i com s’haurien de mesurar.  

Un dels altres reptes que apareix a l’estudi sobre FPA és la seva necessitat de visibiltizació i reconeixement. D’aquest àmbit també existeixen bones pràctiques amb accions més puntuals que poden donar-hi resposta i orientar les propostes per a la millora del sector. Un exemple n’és la Campanya “No hay edad” que va posar en marxa l’any 2017 la Conselleria d’Educació del Govern de Canàries.

L’objectiu era sensibilitzar la població canària sobre què és la FPA i apropar-la a tothom com una possibilitat més en la formació de totes les persones adultes. Així, es va posar en marxa un lloc web amb informació bàsica sobre la FPA i es va activar un anunci publicitari a través de mitjans de comunicació i xarxes socials on apareixien frases com “Aprender es un juego que dura toda la vida. Desde que dejamos de jugar, perdemos. Nunca es tarde para aprender cosas nuevas o retomar los estudios. No hay edad.”  i es feia referència a Lucio Anneo Séneca dient que “s’equivoca qui no vol aprendre per semblar-li que ja és massa tard”. Amb la campanya es pretenia dotar de visibilitat, però també reconeixement, a la FPA. 

Aquests són només alguns dels casos que mostren possibles solucions i/o que es podrien adaptar al context català per resoldre els reptes de la FPA. El conjunt de bones pràctiques observades, juntament amb tota l’anàlisi realitzada i les contribucions de les persones i institucions vinculades a l’àmbit, són clau per definir les línies d’actuació i propostes enfocades a buscar un canvi significatiu en la formació de les persones adultes a Catalunya. 

Projecte