Com hauria de ser una política pública per a la petita infància?

17/10/2016
Com hauria de ser una política pública per a la petita infància?

Quins objectius han de perseguir les polítiques adreçades als infants de fins a 2 anys? Qui ha de liderar una redefinició de les actuacions públiques al voltant de la criança i l’educació dels més petits? Com podríem donar resposta a les necessitats dels infants de famílies més desafavorides? Com s’hauria de finançar l’atenció i cura de la petita infància? L’escola bressol és la millor opció per a tots els infants i famílies?

En les polítiques per a la petita infància es combinen dues lògiques: l’educativa, mirant d’estimular el desenvolupament primerenc de l’infant, i la familiar, afavorint la conciliació entre la vida familiar i laboral de les famílies, especialment de les mares. A Catalunya, l’aplicació d’aquestes lògiques s’ha traduït, bàsicament, en la provisió pública d’una xarxa d’escoles bressol de qualitat, que compleixen amb els dos objectius: l’escolar i el de conciliació.

La implementació d’aquesta xarxa, però, ha provocat també que no hi hagi un plantejament general de la política per als més petits, pel que l’existència d’altres tipus de serveis és gairebé residual. Això no dóna resposta a totes les necessitats existents, com tampoc als desitjos d’una part dels progenitors que prefereixen uns serveis de cura i atenció als seus infants més flexibles, oberts i propers. És revelador que el 56% dels infants de 0 a 2 anys no vagin a l’escola bressol. Aquestes són algunes de les idees principals de l'informe "De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància" de Jaume Blasco. Podeu accedir al dossier de premsa, que recull els principals resultats de l’informe, en aquest enllaç. O a la presentació que es va utilitzar en la roda de premsa en aquest altre. Si ho preferiu, també podeu llegir l’informe complet, seguint aquest vincle. Vegeu a sota la Informació relacionada.

Com hauria de ser una política per a la petita infància comprensiva, integral i que donés resposta a tots els col·lectius i demandes? Quins objectius hauria de perseguir? S’han de regular els serveis que no són escola bressol? Com es pot assegurar que tots els tipus de famílies se sentin atretes pels serveis de petita infància? Quin ha de ser el model de finançament dels serveis per als més petits? Com es pot evitar que el cost sigui un entrebanc per fer-ne ús?

De la mà de persones vinculades a diferents institucions públiques relacionades amb la petita infància, de les patronals de llars d’infants, de les entitats que donen suport a les famílies desafavorides amb infants en aquesta franja d’edat, de les que desenvolupen serveis alternatius educatius i de cura, d’associacions de mestres i d’experts acadèmics, es va seguir aprofundint en la temàtica, en uns seminaris dels que es van extreure conclusions rellevants. Es va constatar la necessitat de dissenyar una política integral, global, que tingui en compte els aspectes educatius però també els de criança per als infants de fins a 2 anys. Es va reclamar el protagonisme que han de tenir les famílies en la cura i atenció dels més petits, fent èmfasi en la nova visió que ha de ser transversal a aquest nou disseny: superar les polítiques centrades en la conciliació per perseguir un ventall més ampli d’objectius, orientats al benestar i al desenvolupament posterior dels infants.

L’informe inicial serà enriquit amb totes les aportacions de gran interés que es van fer al seminari, generant un document final que creiem pot posar la base per a repensar les polítiques de petita infància.

Per a més informació, podeu consultar el projecte i tota la documentació generada fins ara en aquest enllaç

Projecte