Reduir el fracàs escolar en entorns de pobresa, un repte clau

03/05/2017
Com podem trencar el binomi pobresa-fracàs escolar?

Hem proposat a Pau Marí-Klose i Albert Julià Cano elaborar una ambiciosa agenda de mesures per incrementar l'èxit escolar de l'alumnat en entorns de pobresa

La pobresa infantil té un impacte molt important en la nostra societat i les seves conseqüències sovint són poc identificades i reconegudes. Això s’ha agreujat significativament els últims anys, a partir de la forta crisis econòmica iniciada el 2008. El sociòleg Pau Marí-Klose assegura que, en contra del que sovint s’ha divulgant, la crisi va incidir principalment sobre els més pobres i no sobre la classe mitjana. També des d’UNICEF s’adverteix que, malgrat l'aparent recuperació econòmica, “els pobres són més pobres”.

La pobresa infantil severa augmenta any rere any a Catalunya, com demostra l’estudi “Desheredats” de Save The Children i que analitza l’impacte de la desigualtat en els nens, posant èmfasi en l’àmbit de l’educació, entre d’altres. Gairebé 300.000 nens i nenes viuen en Catalunya en situació de pobresa severa, és a dir, amb menys de 6.444€ anuals,  una renda inferior al 40% de la mitjana a Catalunya. A més, un de cada tres nens a Catalunya (mig milió d’infants), viu en situació de privació material severa, per sota del llindar de la pobresa. 

Segons afirma Marí-Klose, hi ha una evidència incontrovertible: els infants que provenen d’entorns familiars desafavorits tendeixen a presentar resultats acadèmics més baixos des d’etapes primerenques de la seva trajectòria educativa, tenen una probabilitat més elevada de participar en itineraris educatius amb menys projecció acadèmica i són més proclius a abandonar prematurament els estudis. A Catalunya, un 32,5% de l’alumnat més pobre abandona el sistema escolar. Les situacions de desavantatge econòmic estan darrera d’un ampli ventall de riscos físics, cognitius i socioemocionals a la infància que contribueixen a reproduir la desigualtat. 

En aquest context, sorgeixen preguntes clau que van més enllà de l’àmbit estrictament escolar: Com fer del sistema educatiu palanca clau de ruptura del cercle de pobresa? Com garantir les condicions d’educabilitat de tots els infants, sense les quals no poden aprendre ni aprofitar l’experiència escolar? Com enriquir l’entorn vital dels infants a fi que les situacions de vulnerabilitat tinguin un menor impacte cognitiu i educatiu?

En el seu estudi, “L’èxit educatiu i el cercle pervers de la pobresa infantil” (2015), Eugeni Garcia desenvolupa algunes d’aquestes respostes des de la perspectiva de la governança i la gestió pública de l’educació que, en aquest cas, està interrelacionada amb la gestió pública de la pobresa infantil. 

Per poder donar resposta a algunes d’aquestes qüestions, des de la Fundació Jaume Bofill, hem proposat a Pau Marí-Klose i Albert Julià Cano l’elaboració d’una agenda ambiciosa de mesures a curt, mig i llarg termini per a reduir el fracàs escolar de l’alumnat en entorns de pobresa; una agenda amb propostes per a les diferents administracions però també per al tercer sector i la societat en general. 

Els autors han revisat les polítiques desplegades en diversos països en els darrers 30 anys, examinant aquelles iniciatives de política educativa i intervenció que han acreditat efectes més beneficiosos en aquest àmbit. A partir d’aquesta anàlisi han identificat les principals àrees d’acció per millorar les oportunitats educatives dels estudiants econòmicament més vulnerables. 

L’univers de mesures contemplades és ampli: 

  • Reduir el fracàs escolar entre l’alumnat d’origen desafavorit (abandonament prematur, absentisme escolar, taxes de postsecundàries i superior...)
  • Millorar les oportunitats educatives de l’alumnat en situacions de pobresa (oportunitats educatives dins i fora dels centres escolars, etc.)
  • Mitigar els efectes de la pobresa en l’escolarització i la continuació dels estudis (beques, beques menjador, formació de pares...)  
  • Incrementar les oportunitats laborals de la població amb pocs estudis i en situació de pobresa (formació d’adults, PQPI, formació ocupacional, segones oportunitats educatives) (...)

Els resultats del seu informe, que presentarem en els propers mesos, ens han de permetre dissenyar una agenda clara i ambiciosa de propostes d’actuació social i política per Catalunya a impulsar per part d’agents concrets i amb objectius clarament específics i mesurables. L’objectiu és que les mesures comptin amb un aval sòlid de la recerca internacional i, alhora, siguin econòmica i políticament viables en el context català. Els autors treballen amb  l’argument que millorant l’eficiència del conjunt del sistema beneficiarem els estudiants en situacions més desavantatjoses i que un enfocament centrat exclusivament en problemes generals del sistema educatiu és insuficient. En un país amb elevats índex de pobresa i els riscos d’exclusió que això suposa, la inclusió ha de ser una prioritat i és important tenir clar que les inversions en infància menys afavorida són inversions rendibles pel conjunt de la societat. L’informe Pobresa i Èxit escolar ens aportarà dades, evidències i propostes a partir de les quals poder interpel·lar i guiar l’actuació dels actors rellevants, per seguir avançant per trencar el binomi pobresa-fracàs.

Projecte