Dades Obertes: més dades, millor recerca

Els investigadors tenen accés a les dades per a la recerca en educació? Saben quines hi ha i com accedir-hi? Aquestes són algunes de les preguntes que hem respost amb l’enquesta sobre bases de dades en educació de la que us avancem alguns dels resultats

 

El nivell de respostes ha estat bo, hem pogut analitzar 155 enquestes. Com que desconeixem el nombre de persones que fan recerca en educació a Catalunya, no podem dir quin percentatge d'aquestes persones han respost, però el sentit comú ens indica que el nombre és prou alt. 

El perfil de qui ens ha respost és el d'una dona (68%), d'una mitjana de 46 anys, que fa recerca en el sector públic (71%) i de Barcelona (57%). Hi ha un alt coneixement i ús de les bases de dades que vam incloure a l'enquesta. Tot i això, el percentatge dels que n'han demanat alguna és més baix. Podem explicar la diferència entre coneixement/ús i demanda per diversos factors: d'una banda, els responsables dels grups de recerca segurament són els que gestionen la demanda de les bases de dades encara que siguin diverses persones del grup les que les explotin; de l'altra, potser com a ús també s'ha entès utilitzar algun dels resultats que la institució responsable de l'estadística concreta ja publica, pel que no cal fer cap demanda específica. Tot i això, no podem oblidar que aquí al darrera hi pot haver un accés informal a les bases de dades, tot i que faria falta indagar més en aquesta qüestió. Com s'aconsegueixen les dades de manera informal? Quin abast té aquest tipus de cessions de dades, que queda fora del control de les institucions responsables? Quin tipus de contactes són els que permeten accedir a les dades de manera informal?

En l'enquesta també demanàvem per l'experiència en la demanda de bases de dades. De les persones que algun cop han demanat alguna base de dades, el 40,8% declaren que va ser difícil o molt difícil "Trobar la informació sobre a qui o on demanar les dades" (enfront el 38,2% que diuen els va ser fàcil o molt fàcil) i el 55,3% que va ser difícil o molt difícil "Trobar la informació sobre si hi havia, o no, criteris per a la cessió del fitxer" (davant el 25% que ho va trobar fàcil o molt fàcil). Aquesta és una informació molt rellevant, el fet que la majoria d"investigadors que han demanat bases de dades consideri difícil o molt difícil accedir, no a la base de dades, sinó senzillament a la informació sobre a qui o com adreçar-se per demanar-la o sobre els criteris necessaris per a la cessió, és un entrebanc a la recerca que es podria fer sobre l'educació del nostre país. Per acabar-ho d'adobar, dels que la van demanar, el 38,2% no la va obtenir (enfront el 39,5% que sí). 

Aquests resultats obliguen a pensar en la importància que es dóna a la recerca en educació, a la informació consistent i robusta que aquesta ens ofereix per pensar i repensar l'educació del nostre país. Que sigui complicat accedir a la informació bàsica sobre on i a qui demanar les bases de dades o sobre quins criteris s'han de complir per poder-les analitzar, és una mancança que afecta sensiblement la capacitat del món de la recerca a casa nostra per fer la seva tasca. Si, a més, passat aquest primer entrebanc i fent tot el necessari per accedir a les dades, 2 de cada 5 investigadors no acaben tenint-ne accés, les dificultats per fer recerca sobre educació s'incrementen. Seria desitjable disposar, com a primer pas de mínims, de la informació sobre quines bases de dades existeixen, qui n'és el responsable i què s'ha de complir per accedir-hi. 

Notícies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar