El paper de les entitats del Tercer Sector en la formació de persones adultes

06/07/2020
En la imatge: Mariona Estrada, Spora Sinergies / Aleix Caussa, Spora Sinergies / Griselda Bereciartu, Fundació Barcelona Actua / Elena Sintes, Fundació Jaume Bofill, / Angel Marzo, CFA Canyelles / Rosa Maria Falgàs, ACEFIR / Màrius Martinez, UAB / Adriana Sabater, La Troca

Reptes, fortaleses i propostes d’encaix en un model d’aprenentatge al llarg de la vida

A part de beneficiar el creixement personal i millorar les oportunitats, la formació de persones adultes és una peça imprescindible en la millora del nivell educatiu del país i un element clau en el desenvolupament de tota la societat. En les recomanacions internacionals que fa la UNESCO es destaca que la formació de persones adultes (FPA) aporta cohesió social, inclusió i connectivitat, reduint així les barreres i les desigualtats socials. També estimula noves associacions entre persones, grups o col·lectius, alhora que promou el desenvolupament cultural de tota la comunitat.

La incertesa i els canvis socials que estem vivint en la nostra societat requereixen formar-se de jove i seguir formant-se durant l’adultesa per fer front a aquests canvis i poder incorporar-se a sectors de feina que es transformen, incrementar les oportunitats dels col·lectius més vulnerables i construir una ciutadania més forta i crítica. 

Malgrat la importància de la FPA per revertir aquestes desigualtat socials és un sector força afeblit en el nostre país, que pateix d’haver estat durant molt de temps en la perifèria de les polítiques educatives. En primer lloc, perquè el context demogràfic, social i educatiu que va donar lloc a la creació de polítiques públiques de formació d’adults ha canviat radicalment però aquestes polítiques no s’han revisat. Per tant, el model ha anat acumulant ineficiències i ja no respon a les necessitats educatives i socials actuals. En segon lloc, perquè es tracta d’un sector desestructurat, que no compta amb una estratègia global i unes directrius comunes clares sobre què cal oferir a la població adulta, quins perfils professionals s’han d’encarregar d’aquesta formació, com es pot organitzar una coordinació territorial de totes les entitats de FPA o de quina manera fer-ne difusió. 

A més dels centres oficials de formació de persones adultes, hi ha entitats del tercer sector que han assumit part de l’oferta formativa per persones adultes (a més d’altres agents com ara centres cívics, centres privats, acadèmies, etc.). Aquestes entitats són molt nombroses i variades però presenten una sèrie de característiques comunes: els seus programes són més curts, l’oferta està flexibilitzada (no ofereixen titulacions oficials) i solen tenir una major vinculació amb el territori de manera que els cursos que s’ofereixen poden estar molt més fonamentats en les necessitats reals de les persones adultes. Un altre aspecte comú és que, en la majoria de casos, aquestes entitats realitzen una funció d’acompanyament i apoderament de l’alumnat, no només en l’aspecte educatiu sinó en altres aspectes i competències bàsiques per la vida adulta. 

Tanmateix, aquestes entitats també han d’afrontar un seguit de reptes importants per tal de donar resposta al gran volum de persones que atenen i formen. El més important és la situació de d’inseguretat i precarietat econòmica que pateixen, especialment les entitats petites, ja que es destinen molts pocs recursos públics i el sosteniment econòmic depèn de subvencions. Un altre repte important, que comparteixen amb els centres oficials o sector “formal”, és el poc reconeixement social i institucional. Tot i que les entitats solen tenir gran reconeixement en el barri o territori on es troben, aquest reconeixement no es dona a nivell de municipi o a nivell “social”. És a dir, la formació de persones adultes, o la capacitació en competències bàsiques, no es reconeix com un dret bàsic de la ciutadania. Això repercuteix a l’hora de valorar la feina dels centres i de les entitats com a servei fonamental per millorar tant la situació sociolaboral de les persones com el nivell de qualitat democràtica del país. 

L’estudi que estem elaborant sobre la Formació de Persones Adultes a Catalunya, la FPA, actualment, planteja la necessitat de desenvolupar un nou model partint d’una visió àmplia de l’aprenentatge de la vida que s’adapti al context actual de la població adulta, que reconegui els aprenentatges que s’adquireixen en espais “no-formals” i informals i que posi en valor la formació continuada com una peça clau pel desenvolupant personal, professional i social de tota la població. Després d’haver fet una primera part de l’estudi sobre  la situació dels centres oficials,  s’està duent a terme una segona part centrada en conèixer les fortaleses, necessitats i reptes de les entitats del tercer sector que realitzen formació de persones adultes així com analitzar els possibles encaixos dels diferents sectors i agents de la FPA en una nova política pública basada en l’aprenentatge al llarg de la vida. 

La recollida de necessitats, fortaleses i reptes de les entitats es va fer a través d’entrevistes (presencials i online) i un formulari online amb preguntes obertes. Degut a l’estat d’alarma i el confinament, els tallers participatius previstos per elaborar propostes per les entitats del tercer sector i pensar la forma que hauria de tenir una nova política pública es van haver de fer també de manera online. En aquests tallers han participat persones representants de vàries entitats i escoles comunitàries, representants de Centres de Formació de Persones Adultes, persones expertes en la FPA, la Coordinadora de la Llengua de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca (ACEFIR). 

En la imatge: Mariona Estrada, Spora Sinergies / Aleix Caussa, Spora Sinergies / Griselda Bereciartu, Fundació Barcelona Actua / Elena Sintes, Fundació Bofill, / Angel Marzo, CFA Canyelles / Rosa Maria Falgàs, ACEFIR / Màrius Martinez, UAB / Adriana Sabater, La Troca

Projecte