El problema de perdre’s classe

10/03/2020
El problema de perdre’s classe
  • Un alumne que falta a classe té moltes més probabilitats d’obtenir pitjors resultats acadèmics i d’abandonar els estudis
  • La lluita contra l’absentisme hauria de trobar-se en les primeres posicions de l’agenda de polítiques educatives
  • L’absentisme és un instrument de reproducció de les desigualtats socioeducatives. Què sabem sobre les respostes per fer-hi front? Què funciona?

Faltar a classe, de forma injustificada i reiterada, no surt gratis. De fet, fa temps que sabem que l’absentisme escolar té conseqüències negatives molt evidents sobre el progrés i les oportunitats educatives dels alumnes. Un alumne absentista, per exemple, incrementa significativament la seva probabilitat d’obtenir pitjors resultats acadèmics i d’abandonar els estudis. I, en darrera instància, l’absentisme s’associa al manteniment de conductes de risc o delictives i a majors taxes de desocupació.

L’absentisme, un problema complex però abordable

És cert que rere el terme d’absentisme s’amaguen realitats ben diverses, més o menys lleus o severes: faltes puntuals periòdiques, retards crònics, períodes llargs de no assistència, assistència intermitent o selectiva a les assignatures…, etc.

Aquesta diversitat, unida a uns procediments i a un sistema de registres escolars encara insuficients, dificulta la disposició de dades sòlides sobre l’abast, distribució i implicacions de la problemàtica. Per exemple, sabem que a Catalunya, al voltant d’un 5% de les hores lectives d’un trimestre a primària i secundària es perden en absències no justificades. Concretament a la ciutat de Barcelona, tenim un 1,4% d’alumnat amb faltes regulars a l’educació obligatòria. Però estudis focalitzats en determinats entorns escolars de la ciutat parlen de no pocs centres amb més d’un 30% d’alumnat amb absentisme crònic.

Malgrat aquesta diversitat de situacions, la recerca ens ajuda a identificar causes o factors generals vinculats al manteniment d’unes i altres formes d’absentisme: 

  • En el nivell més contextual, els centres situats en entorns de precarietat econòmica i delinqüència acostumen a presentar taxes d’absentisme força superiors als dels centres en barris no desafavorits.
  • En el nivell escolar, una composició escolar de màxima complexitat, unes pràctiques disciplinàries rígides (amb un fort pes de l’expulsió com a mecanisme de resposta als desafiaments conductuals) i un professorat i una organització de centre poc diversificada i inclusiva són factors motivadors d’absentisme.
  • En el nivell familiar, trobem situacions de vulnerabilitat social i econòmica i, en gran mesura relacionades amb aquestes situacions, realitats i estils parentals distants amb els codis i el sistema de drets i deures de l’escola.
  • En el nivell individual, s’hi barregen factors socioemocionals, conductuals (desafecció escolar, ansietat, baixa autoestima) i dificultats d’aprenentatge. Finalment, cal no oblidar que el determinant més directament associat a l’absentisme és el mateix absentisme. En altres paraules, saltar-se classe du a saltar-se’n més.

La sola consideració d’aquestes causes ens permet justificar quatre arguments de pes:

  • L’absentisme escolar és un “marcador” de problemàtiques educatives, en el pla conductual i en el del progrés acadèmic. I ho és en un doble sentit: 1) n’és un precursor, un factor que contribueix a desencadenar-les; 2) n’és un indicador, assenyala l’existència més o menys latent d’aquestes problemàtiques.
  • L’absentisme és un instrument de reproducció de les desigualtats socioeducatives, en tant que té una especial incidència entre els col·lectius, els centres i els entorns socialment més vulnerables.
  • La lluita contra l’absentisme hauria de trobar-se en les primeres posicions d’una agenda de polítiques educatives genuïnament preocupada per l’eficàcia del sistema i la igualtat d’oportunitats en educació. 
  • Certament no n’hi haurà prou amb política educativa per resoldre una problemàtica que és complexa i multifactorial, caldran altres instruments de lluita contra l’exclusió i la vulnerabilitat de les persones i els territoris. Però la intervenció educativa hi té molt a dir, i polítiques contra la segregació, les beques, la personalització i la formació docent poden marcar la diferència en la correcció de l’absentisme.

Les respostes: què funciona?

Cal remarcar, però, que el fenomen de l’absentisme –entès com a problema específic, amb una lògica particular i diferenciable d’altres qüestions com l’abandonament escolar o les problemàtiques conductuals– ha rebut una atenció molt desigual per part de les administracions educatives al llarg dels darrers temps. 

En els darrers anys el Departament d’Educació sembla haver fet seva la priorització d’aquesta problemàtica, establint un Protocol d’àmbit comunitari de prevenció, detecció i intervenció davant situacions d’absentisme”, disseminant eines i models d’actuació i instant des de 2017 els centres a incloure la lluita contra l’absentisme dins dels seus plans de convivència. Val a dir que aquests models i protocols han tingut una aplicació també desigual en els centres i arreu del territori.

I en l’àmbit local, que és allà on es manifesta l’abast i els significats de la problemàtica, i allà on se situen les responsabilitat i competències per fer-hi front, no han cessat de dissenyar-se i implementar-se els plans i mesures per fer-hi front.

En conjunt, tractant de donar resposta a una problemàtica amb múltiples cares, arribem a trobar una diversitat també àmplia d’intervencions, variable en funció del seu enfocament (preventiu o correctiu), durada (des d’una setmana fins a anys), etapa educativa on es desenvolupen, àmbit d’aplicació (escolar, comunitari o judicial), administracions, serveis i xarxes implicades, instruments d’intervenció (suport escolar, seguiment i sancions, teràpies, incentius...), etc.

Però què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions? Quines funcionen millor? En quines condicions? Per a quins col·lectius i tipus d’absentisme? 

Malauradament, a dia d’avui no disposem a Catalunya d’avaluacions i evidències sòlides sobre l’efectivitat d’unes i altres mesures. Per aquest motiu, si volem tenir elements de coneixement sòlid que permetin alimentar el debat sobre quines apostes fer en la lluita contra l’absentisme hem de fer el següent recorregut: 1) interrogar a la recerca internacional sobre l’impacte d’aquestes mesures allà on han estat avaluades de forma rigorosa; 2) posar aquestes evidències a l’abast d’un debat franc i obert amb el conjunt d’agents implicats en la comprensió del problema i en les seves solucions a casa nostra.

Aquestes dues finalitats són les que persegueix l’acte de debat Faltar a classe: què funciona en la lluita contra l’absentisme escolar, que se celebrarà properament.

T’hi esperem!

Projecte