El repte de la formació professional i l'ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

06/10/2014

Presentació La formació professional i l'ocupació a Catalunya. Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada

RODA DE PREMSA: Us informem que dimecres 11 de juny de 2014 a les 11 h a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, planta baixa (Canuda, 6, Barcelona) es va dur a terme la presentació de La formació professional i l'ocupació a Catalunya. Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada.

La presentació va anar a càrrec d'Ismael Palacín, Òscar Valiente, doctor en Sociologia i professor d'Educació a la Universitat de Glasgow i Adrián Zancajo, investigador en l'àmbit de l'Educació a la UAB i màster de recerca en Educació.

El repte de la formació professional i l'ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

Estem en un moment clau per a les polítiques de formació professional a Catalunya, una necessitat estratègica del país que ha estat inexplicablement menystinguda fins ara tot i que està molt relacionada amb la realitat de l'ocupació, el fracàs escolar i la competitivitat. En aquesta cruïlla política presentem l'estudi La formació professional i l'ocupació a Catalunya. Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada. La recerca aporta una completa revisió d'indicadors des d'una perspectiva comparada i internacional que ha permès identificar les fortaleses i debilitats del sistema de formació professional català i les recomanacions polítiques estratègiques de reformes necessàries per superar aquest repte. Les anàlisis d'indicadors revelen per exemple, que, en contra del que sovint es diu, Catalunya no té un problema de sobrequalificació o d'excés de població amb estudis terciaris: 32,5% vs. el 26,8% a la resta de països europeus.

En canvi, tenim una manca de professionals amb nivells intermedis de qualificació (22,9%) a causa d'una taxa anòmala i poc sostenible de persones amb qualificacions baixes del 44,6% (19% superior a la mitjana europea) i que aprofiten poques oportunitats de formació posterior al llarg de la vida.

- Només 1 de cada 10 persones d'entre 25-64 anys es continua formant. Altres exemples de resultats indiquen algunes tendències esperançadores però insuficients. En la darrera dècada els estudis de tipus professional són els que més han crescut entre la població adulta, en especial els CFGS. Malgrat els indicadors d'inserció segueixen essent bons, amb la crisi econòmica, la inserció laboral de les persones graduades en FP ha caigut gairebé 20 punts tot i que ha crescut 10 punts el percentatge de persones graduades en FP que continuen estudiant.

- La gran majoria de graduats en CFGM que continuen estudis ho fan als CFGS (65%). En el cas dels graduats en CFGS ho fan a la universitat (75%). El principal problema d'inserció laboral dels joves no és de formació sinó de manca de creació d'ocupació qualificada al nostre país. La recerca i la innovació feta per les empreses és molt baixa i això dificulta l'ocupació de qualitat i l'impuls a l'espai de la nova formació professional.

- Les propostes per la reforma derivades de l'estudi aborden aspectes de la governança, l'oferta, les competències o les pràctiques professionals. Algunes necessitats són relatives a la integració real dels subsistemes de formació professional (inicial i per l'ocupació) sota una sola direcció política que es faci responsable de la coherència del sistema, una major coordinació política amb l'oferta universitària, el reforç de les competències bàsiques en el currículum de la formació professional que acompanyi la flexibilització de l'accés als estudis superiors, evitar orientar l'alumnat de secundària amb dificultats d'aprenenta

Les propostes per la reforma derivades de l'estudi aborden aspectes de la governança, l'oferta, les competències o les pràctiques professionals. Algunes necessitats són relatives a la integració real dels subsistemes de formació professional (inicial i per l'ocupació) sota una sola direcció política que es faci responsable de la coherència del sistema, una major coordinació política amb l'oferta universitària, el reforç de les competències bàsiques en el currículum de la formació professional que acompanyi la flexibilització de l'accés als estudis superiors, evitar orientar l'alumnat de secundària amb dificultats d'aprenentatge als cicles professionals enlloc d'articular suport addicional a la graduació, una aposta decidida per l'orientació als centres formatius, assegurar la provisió unificada de l'FP en centres integrats, generalitzar l'accés i l'ús d'infraestructures i tecnologies de les empreses per part dels centres educatius o reforçar l'expertesa pràctica en el currículum mitjançant l'actualització del professorat i la contractació de professorat especialista en els centres de formació, així com el control de la qualitat de l'FP dual i la formació en centres de treball entre d'altres. 

 

 

 

Podeu descarregar-vos el llibre: La formació professional i l'ocupació a Catalunya i tot el material relacionat.

 

Project