El suport educatiu a debat: explorant reptes i propostes en clau d'equitat

05/02/2019

A Catalunya el suport educatiu ha experimentat, en les darreres dècades, una presència cada vegada major en el temps no lectiu de molts infants i joves. Un dels principals objectius d’aquestes iniciatives és reduir el fracàs escolar i millorar l’èxit educatiu, especialment d’aquells infants i joves que es troben en situacions de major vulnerabilitat social i educativa. Aquest tipus d’iniciatives es porten a terme en la majoria de municipis de Catalunya i concentren una part molt important dels recursos que es destinen a activitats educatives fora de l’escola, però quins són els principals reptes que presenten les iniciatives de suport educatiu en el context actual? Quines condicions són necessàries per garantir l’eficàcia d’aquestes iniciatives? Quin és l’encaix del suport educatiu en els diferents debats de la política educativa catalana, com ara la innovació pedagògica, el replantejament dels temps escolars i del paper dels deures?

Situar el suport educatiu al centre del debat i promoure’n una reflexió sistemàtica representa, doncs, una prioritat que la Fundació Jaume Bofill vol respondre. En aquest sentit, des de la passada tardor, està impulsant un estudi sobre la temàtica amb l’objectiu de conèixer les principals tendències i els tipus d’iniciatives de suport educatiu que es desenvolupen en el territori català, discutir els reptes més rellevants que emergeixen en aquest àmbit i elaborar un conjunt de propostes que permetin abordar-los. Així doncs, més enllà de descriure el fenomen, l’estudi pretén obrir un diàleg sobre els objectius, els recursos i les condicions necessàries per tal que el suport educatiu sigui una eina per la millora de l’equitat del sistema.

L’estudi recull, a partir d’entrevistes en profunditat i de revisió documental, les experiències de diferents municipis del territori català i les perspectives de diversos agents rellevants en l’àmbit del suport educatiu -professionals de l’àmbit socioeducatiu, de l’àmbit universitari i de l’administració pública-, que permeten delimitar els debats i distingir diferents models que actualment coexisteixen a Catalunya. La recerca d’informació i les entrevistes fetes fins el moment dibuixen un espai obert i extens de significats i de relacions, que podem articular al voltant d’un conjunt d’eixos d’anàlisi. Vegem-ne algun exemple.

Un primer eix d’anàlisi són els objectius i supòsits que orienten les accions de suport educatiu i que oscil·len, entre d’altres, entre la prevenció -l’actuació abans que apareguin els símptomes de “fracàs” o baix rendiment-, la intervenció -quan els símptomes comencen a aparèixer- i la compensació - quan el “fracàs” ja s’ha produït-. En aquest eix també es situen els debats sobre el tipus de contingut que caldria treballar a les activitats de suport educatiu: quines implicacions té que les activitats de suport educatiu estiguin centrades exclusivament en continguts acadèmics o que tinguin un enfocament socioeducatiu més ampli? 

Un segon eix són els criteris a partir dels quals s’estructuren i organitzen aquestes iniciatives. En aquest eix, estretament vinculat amb l’anterior, podem trobar debats al voltant del perfil dels destinataris (edats, etapes formatives o perfils en termes socials i/o acadèmics); sobre els espais més adequats on desenvolupar aquestes iniciatives (dins o fora de les escoles i instituts); o al voltant dels perfils de les persones conductores de les activitats (professionalització o voluntariat). 

Un tercer eix d’anàlisi fa referència a elements de gestió i provisió, on emergeixen aspectes com ara la coordinació i el sentit de treball conjunt entre els diferents agents (articulació del projecte i relació entre escola-iniciatives de suport educatiu-famílies-comunitat); les fonts de finançament d’aquestes activitats i els costos per part dels usuaris (inversió pública-privada; gratuïtat universal o criteris de progressivitat); o sobre les formes de governança municipal d’aquestes iniciatives (models més centralitzats o models que promouen una major autonomia dels agents implicats).

En definitiva, la identificació de les principals tendències i reptes sobre el suport educatiu ha de permetre establir un punt de partida i articular una sèrie de propostes per tal que aquest esdevingui una eina efectiva per a la política educativa i per la reducció de les desigualtats socials.

Projecte
Etiquetes