Els reptes educatius actuals des de la coeducació

17/12/2018
Els reptes educatius actuals des de la coeducació

Quins són els reptes educatius actuals? Quines respostes ens pot donar la coeducació? Què s’ha fet fins ara i què queda per fer? Amb quines dificultats es troba? El treball conjunt que estem duent a terme Coeducacció i la Fundació Jaume Bofill ens acosta a aquestes qüestions, alhora que obre nous debats i reptes de futur.

La coeducació és una eina valuosa per abordar l’abandonament escolar prematur. La base de la qual parteix aquesta mirada educativa és la idea de que les nostres creences sobre el gènere i la divisió sexual de la nostra societat són un element essencial que modela el què i el com aprenem. Arran del  treball encarregat per la Fundació Bofill a Coeducacció, hem pogut identificar els reptes educatius generals a la llum de la coeducació incorporant una perspectiva de gènere en la seva anàlisi. Els resultats d’aquesta anàlisi han estat un seguit de propostes i preguntes que debatrem en un seminari on hem convocat a persones expertes en la matèria i que compten amb un llarg recorregut al món de la coeducació. Una d’aquestes preguntes obertes amb què ens trobem és el decalaix entre lleis, lluites i demandes i els resultats obtinguts en termes d’igualtat de gènere a la nostra societat així com d’implementació de la coeducació al sistema educatiu actual. Volem compartir en aquest postuna reflexió sobre alguns dels  motius que es poden trobar a l’arrel d’aquest desequilibri.

La primera dificultat que detectem per aconseguir els objectius de la coeducació, és la inconsciència general de la incidència de les construccions de gènere a les nostres vides. Aquestes construccions travessen la nostra mirada i modelen les nostres creences i maneres d’apropar-nos a la realitat. La inconsciència de com les construccions socials, basades en el gènere i el sexe, modelen les nostres experiències i les nostres possibilitats, és un dels principals factors que impedeix eradicar aquestescreences de la nostra societat i de la nostra subjectivitat. Per tant, un dels primers reptes al qual ens enfrontem serà la presa de consciència sobre les creences de gènere que naturalitzen aspectes que són construïts i no naturals. I alhora, una reflexió pedagògica sobre el paper del gènere en les possibilitats d’aprenentatge de les persones.

A aquesta interiorització, que desemboca en inconsciència, s’afegeix el complex mecanisme del sistema sexe-gènere i el seu abast. El sistema sexe-gènere és el sistema de creences que organitza i jerarquitza les persones en funció del seu gènere. Aquest gènere se’ns adscriu partint d’una lectura binària dels cossos i es bassa en una relació de desigualtat en la qual el gènere masculí té més poder que el femení. Com qualsevol sistema normatiu exclou i discrimina les experiències que no s’ajusten a la norma.Aquest sistema de creences es troba a la base del funcionament de la nostra societat impregnant totes les esferes de la mateixa (cossos, economia, emocions, sexualitats, etc.). La reproducció d’aquest sistema es perpetua a través d’un mecanisme de sancions i premis que vetllen perquè no es trenquin les normes establertes. Per tant, un altre repte seria la reflexió sobre el paper que vol jugar l’escola a la nostra societat, quin impacte pot tenir en la mateixa i quines sinèrgies pot crear. I alhora, la identificació d’aquests sistema de creences dins de l’escola i els mecanismes a través dels quals es reprodueix.

Relacionat amb aquesta última idea ens trobem amb una dificultat pròpia del sistema educatiu que és la implementació d’accions coeducadores puntuals i aïllades, basades en una concepció de les etapes educatives com a esferes separades en comptes de com un contínuum d’aprenentatges. Aquesta concepció ens pot portar a prendre mesures quan detectem un problema concret en comptes de dur a terme intervencions transversals des de les primeres etapes educatives. Les accions puntuals són valuoses en tant que les propostes d’actuació han de ser específiques per a cada etapa vital i educativa ja que cadascuna d’elles tenen els seus propis reptes. Alhora el repte a les escoles es dur a terme una anàlisi de les problemàtiques identificades com a quelcom resultant d’una suma d’aprenentatges que es van adquirint i relacionant al llarg de la vida escolar.

La concepció de la coeducació com a quelcom aïllat o puntual dins de les pràctiques educatives dels centres comporta un altre repte que és la introducció d’un replantejament de les prioritats educatives i del model d’escola que es vol impulsar. Per això, seria necessari un profund debat precedit d’una reflexió amb perspectiva de gènere sobre els continguts curriculars i les exigències acadèmiques. Desvetllar l’androcentrisme propi de la creació de coneixement a la nostra societat, trencar amb els estereotips de gènere presents a les nostres intervencions com a professionals ja siguin directes o indirectes o revisar les expectatives que depositem en l’alumnat en funció del gènere que els hi assignem, serien algunes propostes transversals que es podrien adoptar. Alhora seria necessari un debat sobre el paper de la cura, de les emocions i de les relacions inter i intrapersonals als centres educatius.

Per últim, ens voldríem referir al finançament necessari per assolir un veritable canvi de model. Atès que el gènere i les seves relacions de desigualtat i violència són quelcom complex i molt arrelat a la nostra societat és imprescindible dur a terme accions polítiques àmplies i transversals que vetllin per acompanyar i formar a les i els professionals del món educatiu i per analitzar els contextos des d’una perspectiva de gènere així com implementar avaluacions d’impacte de gènere i de resultats. El repte seria el desplegament efectiu de les polítiques públiques que reconeixen la importància de la implementació d’un model coeducatiu a les escoles. Per aquest desplegament és imprescindible una previsió econòmica i una disposició pressupostària que permeti dur a terme les accions necessàries.

Els reptes esmentats són una invitació a la reflexió de tots els agents implicats al mon educatiu. La proposta és trobar espais de debat com el que ens brinda la Fundació Bofill per continuar en el camí de la implementació de la coeducació.

Projecte