Aquest any necessitem un estiu enriquit per compensar la pèrdua escolar

02/04/2020
“La desvinculació de l'escola i la pèrdua del ritme educatiu té més conseqüències en els nanos d'entorns desfavorits."

Quines conseqüències pot tenir el tancament  escolar en l'aprenentatge? Per què pot agreujar les desigualtats educatives? Amb quines mesures es podria compensar? Què vol dir un estiu enriquit? 

Davant el tancament escolar actual, que es puguin perdre 8 o 10 temes no és tan preocupant com les competències, habilitats i coneixements que es poden quedar pel camí. Miquel Àngel Alegre, sociòleg i cap de projectes a la Fundació Bofill, ha reflexionat aquests dies en entrevistes a diferents mitjans i a les xarxes socials sobre l’impacte que pot tenir en els infants i adolescents aquest període de confinament.

El tancament de les escoles provocarà desigualtats educatives perquè afecta més als nois i noies d'entorns desfavorits, que no tenen uns entorns comunitaris culturalment tan rics. Per això, és necessari aplicar i preveure solucions efectives per fer-hi front. Especialment davant la previsió que el confinament es pugui allargar, ens preocupen les conseqüències que tindrà en l’equitat i la cohesió social del sistema educatiu.

I és que estem en una situació d'emergència a tots els nivells. Principalment en l'àmbit de la salut, on s'estan prenent mesures molt fortes com contractar metges jubilats o facultar l'Administració a utilitzar recursos privats. Però és important tenir present que també hi haurà una emergència educativa, i cal començar a pensar ara en les mesures que es prendran per fer-hi front i minimitzar-ne les conseqüències a mitjà i llarg termini

En aquesta línia, Alegre va ampliar en un fil de Twitter que els períodes prolongats de desconnexió escolar generen una pèrdua del ritme d’aprenentatge de l’alumnat desafavorit, arribant a provocar una desigualtat de fins a 3 anys entre el nivell educatiu de nens pobres i rics al acabar la primària.

 

 

Està clar que l’actual no és un període de “desconnexió escolar” ja que les escoles i el professorat estan compromesos i treballant durament perquè no ho sigui, reorganitzant-se, reinventant-se i acompanyant l’alumnat a través de la tecnologia i els recursos digitals. Però també les cert que no totes les escoles avancen al mateix ritme en aquest camí. I, sobretot, sabem que l’accés i l’ús autònom i eficient d’aquestes tecnologies i recursos és desigual entre les llars més afavorides i les més desafavorides.

Per això, és necessari pensar en estratègies que permetin recuperar i compensar les oportunitats educatives perdudes tan aviat com acabi el confinament. I una d’aquestes estratègies ens situa en el calendari de vacances d’estiu, amb diferents modalitats i cap d’aquestes passa per deixar als nanos sense vacances. 

Els més maximalistes advoquen per allargar el calendari lectiu en juliol i assegurar la dotació de docents via incentivació (econòmica i de mèrits) o noves incorporacions (docents en llistes, estudiants en pràctiques, professors jubilats…). 

Altres més possibilistes opten per universalitzar una oferta gratuïta i de qualitat d’”escoles d’estiu” al territori, comptant amb professionals de l’educació (no necessàriament docents) i donant totes les facilitats a la participació dels nanos d’entorns més desafavorits. 

“Escoles d’estiu” que ofereixin el que l’evidència ens diu que funciona: activitats d’enriquiment educatiu i també recreatiu, en grups reduïts, amb personal preparat i espais de tutorització individual, en contacte amb la família… 

Si ens preocupa l’equitat educativa hem de preveure solucions efectives, plausibles i valents, també a l’estiu. I si per a això s’han d’adequar instal·lacions, repensar els usos d’espais i equipaments, els horaris… l’objectiu bé s’ho val.