Quins programes d'estiu funcionen i com els fem viables?

27/04/2020
Quins programes d'estiu funcionen i com els fem viables?

 

 

Aquests dies s’està escrivint i debatent molt al voltant de la importància de comptar, aquest any més que mai, amb un estiu educatiu. Els arguments, les propostes i les justificacions que es defensen en aquest debat, val a dir, no són sempre coincidents. M’atreviria a dir, però, que partim de tres punts d’acord bàsics

En primer lloc, es fa difícil negar allò que la recerca permet establir de forma bastant incontestable: els mesos que portem acumulats sense classe forçosament incrementaran els efectes de les bretxes socials entre famílies i també entre centres educatius. Aquests efectes, que es manifesten en un retrocés en les oportunitats d’aprenentatge, principalment, dels infants i adolescents d’entorns més desafavorits, no faran sinó incrementar-se durant tres mesos més si no fem d’aquest estiu un període educatiu “extraordinari” per a tothom.

En segon lloc, tothom entén que tota aposta per oferir a nens i nenes unes o altres propostes educatives haurà de ser sensible a les necessitats d’ordre emocional i psicològic, de relació social i amb l’entorn i d’activitat física que tindran a conseqüència del confinament i dels efectes socials, econòmics i de salut que la crisi del coronavirus hagi pogut provocar en el seu entorn més immediat.

En tercer lloc, estem d’acord que difícilment un estiu educatiu (ens l’imaginem com ens l’imaginem) podrà compensar ni totes les pèrdues i desigualtats en els aprenentatges, ni totes les problemàtiques socioemocionals que s’hauran acumulat en aquests tres mesos de confinament. 

Ara bé, tenim una bona notícia: els programes d’enriquiment educatiu a l’estiu funcionen! Aquesta és la conclusió global a la qual arribava un revisió sistemàtica de l’evidència acumulada per més de 200 estudis i avaluacions rigoroses sobre els impactes d’aquests programes, emmarcada en el projecte Què funciona en educació.

Parlem en concret de programes que inclouen dins dels seus objectius i activitats un component d’aprenentatge “formal”, de treball en competències bàsiques. Doncs bé, quan aquests programes compleixen una sèrie de condicions, poden tenir un efecte significatiu en el progrés educatiu dels alumnes (facilitant el seu ingrés al nou curs escolar), però també en aspectes d’ordre socioemocional. La recerca internacional assenyala quines són aquestes condicions o factors d’èxit: combinar activitats de suport educatiu i de lleure, en grups reduïts, amb personal preparat i figures de tutorització individual, espai de treball socioemocional, programes de durada significativa (típicament no inferior a 80 hores) i amb opcions de jornada completa i amb participació de les famílies i la comunitat. 

Si sabem que aquests programes d’estiu enriquit funcionen, per què no intentem impulsar-los a casa nostra, als nostres barris i municipis? Uns programes d’activitats educatives d’ampli espectre, de caràcter diari, amb opció de jornada completa (partida), que s’estengui durant tot el període vacacional i... basats en l’evidència. Com els traduïm i emmotllem al nostre context actual? Aquí van cinc claus per pensar com fer-ho possible:

1. Adaptabilitat a possibles escenaris post-confinament. Caldrà comptar amb diferents escenaris de programació, adaptats a quines puguin ser les mesures de post-confinament, bàsicament, aquelles que afectin a la possibilitat de treballar en grups més o menys amplis de persones en determinats espais. En tot cas, anticipem que serà necessari prioritzar el treball en grups reduïts, que poden ser flexibles i, en qualsevol cas, conformats en base als objectius formatius i de lleure. I alhora, caldrà disposar d’un ampli nombre de centres educatius i equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, espais esportius, etc.) on distribuir la realització d’activitats. 

2. Adaptabilitat a les característiques socials de cada barri o municipi, així com a la xarxa o programes socioeducatius existents en cada cas. En alguns contextos, els programes d’estiu implicaran el reforçament de l’oferta dels casals d’estiu que ofereixen els centres educatius. En altres circumstàncies, implicaran l’articulació d’una nova estratègia per donar consistència i integralitat a l’oferta educativa d’estiu, aglutinant activitats programades des de diferents entitats i que, en conjunt, ofereixin els components que indiquem tot seguit. Sobretot en aquest segon cas, seran necessaris acords de coresponsabilitat i cofinançament entre el Departament d’Educació i els ens locals.

3. Inclusió d’aquell perfil d’activitats aconsellades per la recerca per a l’èxit dels programes. Estem parlant de tres components o tipus d’activitat que s’han de poder combinar segons les necessitats dels nens i nenes, però també en funció dels espais i horaris disponibles (evitant, per exemple, determinades activitats en determinats espais en hores de màximes temperatures):

  • Acompanyament educatiu. Per treballar habilitats de planificació i competències bàsiques, en base a tallers i activitats experiencials i col·laboratives, basades en centres d’interès.
  • Acompanyament socioemocional. Espais de tutorització individual o en petits grups adreçats a treballar la gestió de les emocions, les relacions interpersonals i l’autonomia. Cada participant hauria de comptar amb una figura d’orientació o mentor que actuï com a tutor de referència i enllaç tot al llarg del període de participació. 
  • Enriquiment cultural i lleure. De descoberta de l’entorn, esportives, joc lliure i espais de participació de les famílies i referents de la comunitat.

4. Oberts a tota la població en edat escolarització obligatòria, però prioritzant la participació dels infants i adolescents de famílies i entorns més vulnerables. Serà necessari impulsar un sistema de beques que cobreixin el 100% del cost de les activitats i dels serveis complementaris (menjador i transport) per a les famílies més desafavorides. Així mateix, cal assegurar que aquestes famílies disposen de tota la informació necessària i motivar la seva participació mitjançant accions de contacte directe dutes a terme des dels centres educatius i des dels serveis municipals.

5. Pel que fa als professionals implicats, la programació i realització de les distintes activitats dels programes d’estiu hauria de requerir la participació d’una diversitat àmplia de professionals de l’educació. Pensem aquí en tres categories de professionals. D’una banda, aquells que provenen del sector del lleure i el monitoratge. D’altra banda, el personal que s’aporti des dels ajuntaments (educadors socials, tècnics d’integració, especialistes, etc.). I finalment, però no menys important, mestres i professors; docents que volguessin participar en aquests programes i que podrien assumir les activitats d’acompanyament educatiu que s’hi incloguessin. La implicació d’aquests docents hauria de poder ser remunerada i comptar amb el reconeixement i la certificació del Departament d’Educació.

Cap de projectes
Projecte