Recuperar el paper de l’educació com a motor de mobilitat social

11/26/2018
Recuperar el paper de l’educació com a motor de mobilitat social

L’equitat educativa és un factor clau per a tornar a engegar l’ascensor de la mobilitat social. Per tal d’avançar envers aquest objectiu l’OCDE planteja, en un informe recent, la necessitat d’adoptar mesures preventives, d’intervenir sobre l’entorn educatiu, i de millorar la resiliència social i emocional de l’alumnat.

L’Anuari de l’educació a Catalunya 2016 assenyala les desigualtats educatives (en el temps lectiu i en el no lectiu) com un dels reptes pendents del sistema educatiu català. De fet el propi anuari ho resumia de manera molt gràfica amb la frase “els infants socialment menys afavorits accedeixen més tard al sistema educatiu, l’abandonen abans, i al llarg de tota l‘escolaritat obtenen de mitjana pitjors resultats”; i caldria afegir “i participen menys en activitats complementàries”. 

Lluny de ser un fenomen exclusiu del context català aquest és un problema que, en major o menor mesura, afecta a molts països d’arreu del món. És per això que és un tema present a l’agenda d’organismes i think tanks internacionals com l’OCDE, el Urban Institute o la Unió Europea

En aquest sentit, una publicació recent de l’OCDE, “Equity in Education : Breaking Down Barriers to Social Mobility”, destaca que en circumstàncies com les actuals – d’agreujament de les desigualtats– l'adopció de mesures d'equitat educativa és més necessària que mai, tant per raons socials com econòmiques: tornar a engegar l’ascensor de la mobilitat social i aprofitar el potencial de tots els individus independentment del seu origen socioeconòmic. 

La constatació que alguns estats membres de l'OCDE han aconseguit progressos recents en la reducció de la influència de l'estatus socioeconòmic sobre l'aprenentatge i el benestar dels estudiants (Singapur, Alemanya, Estats Units, …), demostra que és possible aconseguir avenços en aquesta matèria. Prenent com a referència aquest corpus d’experiència internacional l’informe planteja un conjunt de recomanacions focalitzades en: 

  •  L'adopció de mesures per a combatre les desigualtats des de la infància: generalitzant l'accés a l'educació infantil, establint mecanismes per a la detecció precoç d'alumnes amb necessitats específiques, destinant recursos per ajudar als alumnes en situació vulnerable, o evitant la concentració d'alumnes desfavorits en escoles concretes.
  • La intervenció sobre l'entorn educatiu: formació específica al professorat sobre gestió de la diversitat social a l'aula, foment de la implicació de les famílies i impuls de programes de mentoratge entre iguals.
  • La millora de la resiliència social i emocional de l’alumnat com a factor que contribueix a millorar els resultats acadèmics: creant un ambient positiu a les aules, fomentant actituds constructives, promovent la comunicació entre professorat i alumnat, posant en valor la cultura de l’esforç i la constància, i potenciant les expectatives acadèmiques dels infants i adolescents.
Project