Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2018

20/05/2019
Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2018

Assumint que un Anuari de l’Educació, en bona part, ha d’esdevenir referent d’un cert recull històric de caràcter testimonial i objectivable del que hem viscut en els darrers temps al voltant de l’educació al nostre país, creiem que en aquesta nova edició no hi hauria d’haver excessiva discrepància en afirmar que l’Anuari-2018 hauria de girar entorn del fet evident que estem vivint uns darrers anys d’una renovada -i potser enyorada- revisió i agitació pedagògica a Catalunya. Un moviment heterogeni i interinstitucional de voluntat transformativa que ha cristal·litzat en diferents formats i estratègies locals, glocals, institucionals i/o en xarxes diverses de promoció de la innovació educativa.

Som certament dalt d’una gran onada de renovació i revitalitzada reflexió pedagògica a diferents nivells i que emula, en l’esperit, temps ja viscuts de la nostra història de fa més d’un segle però amb decidides i renovades ànsies de trobar-hi noves i millors respostes educatives, pròpies del segle XXI.

I en aquest context doncs s’acosta la presentació pública de l’Anuari 2018 del que a continuació, bo i aprofitant aquesta oportunitat que em dona el butlletí per dirigir-me a tots vosaltres com a director científic del mateix, en faig una nota breu amb un doble sentit d’anunci i enunciats.

Anunciar efectivament que durant el proper mes de juny veurà la llum aquest nou “Anuari de l’Educació”, fruit d’un esforç de selecció raonada i aprofundiment en deu reptes de l’educació que, en aquest context global de renovació pedagògica, hem considerat claus d’aprofundir-hi tot i projectant-los cap al futur d’una manera compromesa i aplicada, en forma de propostes de palanques de transformació educativa i efectiva.

Deixem doncs ja enrere uns mesos de treball intens i cooperatiu al voltant de la selecció d’aquests deu reptes -que tot seguit us anunciem en el mateix ordre que es presentaran a l’Anuari-  i, com a conseqüència, de la feina d’elaboració dels capítols corresponents a cadascun d’ells per part dels setze autors-experts convidats, que com podeu comprovar són tots ells autors de referència al nostre país: 

  1. De l’aprendre per a ser avaluat a l’avaluació per aprendre: perspectives i prospectives, a càrrec de Carles Monereo
  2. Educació i tecnologia: polítiques públiques i de qualitat per a un ús  eficient, a càrrec de Mercè Gisbert i Miquel Àngel Prats
  3. L’orientació, un repte de país a càrrec de Josep Lluís Segú i Montse Oliveras 
  4. Transicions a l'educació secundària post obligatòria a Catalunya: reptes, tensions i contradiccions, a càrrec d’Aina Tarabini i Judith Jacovkis 
  5. El centre com a eix de la millora del sistema educatiu, a càrrec de Joan Badia
  6. Claus per repensar el paper de les famílies dins la comunitat educativa, a càrrec de Marta Comas
  7. Les polítiques educatives d’atenció als centres escolars socialment desafavorits, a càrrec de Xavier Bonal i Marcel Pagès
  8. Xarxes de coresponsabilitat socioeducativa: un nou repte per a la governança del Sistema Educatiu a càrrec de Mireia Civís i Jordi Longàs
  9. De la formació inicial a la professió docent: la inducció a la docència a càrrec de Miquel Martínez i Ana Marín
  10. La recerca educativa, també al servei de les escoles: models emergents per la millora de l’impacte de la recerca, a càrrec de Xavier Martínez-Celorrio

Una elaboració d’autor que ha resultat també cooperativa perquè al llarg de l’exercici d’elaboració de cada text hem introduït  moments i dinàmiques de contrast i discussió de les propostes que anaven sorgint entorn de cada eix temàtic tractat. Per a aquest exercici hem comptat doncs també amb la participació de més de seixanta experts en les diferents qüestions tractades a cada capítol, la qual cosa ha afavorit un relat-proposta final de cada capítol que considerem són d’alt nivell reflexiu i ric en perspectives. 

Vull subratllar també el caràcter compromès i aplicat entorn de cada repte, ja que tots ells conclouen amb un ric conjunt de propostes/palanques d’acció de millora per a cada eix tractat, que creiem haurien de poder resultar netament inspiradores per a tots els que ens sentim implicats en aquesta onada transformativa a tots els nivells, des de l’aula, des de l’escola com a organització, o des del govern i lideratge del sistema educatiu del nostre país.

I és en aquest marc de reflexió entorn del passat-present-futur que suposa elaborar un Anuari de l’Educació, que aquesta direcció científica ha volgut també introduir-lo globalment amb una reflexió a mode de pròleg del que considerem esdevé una prèvia necessària que travessa tots els reptes seleccionats i just abans d’aterrar en les qüestions específiques de cadascun d’ells.

És així com ens voldrem aturar prèviament en dos dels eixos transversals claus entorn dels quals i de manera creuada creiem que pivoten bona part dels canvis als quals estem assistint i estem convençuts que condicionen i determinen de manera decisiva l’èxit final del procés transformatiu en el que estem immersos. Parlem d’una banda  de la necessària actualització del concepte, contingut i forma de la mateixa relació educativa, així com també del sentit, contingut i forma dels mateixos processos d’innovació educativa.

Però per endinsar-nos en tot això i més, us emplacem a la lectura del proper Anuari per tal de no caure aquí en avançaments que si ens atrevíssim a anar més enllà d’enunciar-los, per l’espai que disposem aquí al butlletí, serien apunts o filtracions del tot imprecises i incompletes. Ens retrobem doncs, ben aviat, ja en el moment de la presentació pública d’aquesta nova edició de l’Anuari-2018 de la Fundació Jaume Bofill.

Projecte