Nota de premsa: Els ajuntaments han de garantir 80 hores d’activitats educatives a l’alumnat vulnerable aquest estiu

  • Els alumnes amb desavantatge educatiu participen menys en activitats d’estiu, i això es podria agreujar per la crisi de la Covid-19. Aquest estiu els municipis han de garantir que 300.000 infants en risc de pobresa tinguin accés a oportunitats educatives.
  • Cal invertir 500€ per infant per garantir 80h de programes d’estiu i reservar el 30% de places per infants i joves vulnerables (consulta el cost per municipi d’aquesta cobertura en el cas dels municipis de més de 10.000 habitants a la nota de premsa adjunta).
  • És urgent ampliar terminis i agilitzar els tràmits de sol·licitud de beques, i programar activitats d’estiu municipal també a l’agost i la primera setmana de setembre.
  • Crida perquè els Ajuntaments de Catalunya implementin 7 mesures concretes i efectives per abordar la crisi educativa aquest estiu.

Atenció online a mitjans per preguntes i peticions:

Data: Dilluns 15 de juny

Hora: 10:30 – 11:30 h

Enllaç: meet.google.com/tgq-vdhh-rxf 

Volem que aquest estiu a nivell municipal hi hagi més oportunitats educatives i més beques que mai, perquè més infants i adolescents hi accedeixin i especialment els més vulnerables.

La crisi del coronavirus ha significat un enorme daltabaix en totes les esferes personals i socials de tots els municipis de Catalunya. L’evidència científica apunta a que l’alumnat vulnerable té una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització. Estudis recents apunten que aquesta reculada durant l’actual crisi educativa per la COVID-19 es pot arribar a doblar, arribant a implicar una pèrdua equivalent a 4 o 6 mesos d’escolarització.

Enguany a Catalunya més de 300.000 infants i adolescents es troben en risc de pobresa relativa i al mes de setembre portaran més de 6 mesos sense escola. Aquesta pèrdua d’aprenentatges provocarà fortes desigualtats entre els alumnes, que serà molt difícil d’abordar des del sistema educatiu, i que pot acabar marcant el futur educatiu de tota una generació (augment de l’abandonament escolar, escalada de problemes conductuals, increment de l’atur i pitjors indicadors de salut).

Per això, és imprescindible que aquest estiu hi hagi més oportunitats educatives a nivell municipal i més beques que mai perquè més infants i adolescents hi accedeixin i especialment els més vulnerables.

Els infants i adolescents més vulnerables participen molt menys que la resta dels programes d’estiu. Els que més necessiten aquestes activitats durant aquesta crisi pràcticament no hi participaran si no hi fem res. Els Ajuntaments han de liderar i invertir en programes educatius d’estiu per combatre aquesta bretxa de manera decisiva començant ja aquest estiu.

Hi haurà moltes limitacions de salut pública enguany per poder fer aquestes activitats d’estiu, però sabem quines són. Cal començar ja a preveure com reconfigurar aquestes activitats per garantir que es puguin fer.

Els Ajuntaments han de liderar i invertir en programes educatius d’estiu per combatre aquesta bretxa de manera decisiva començant ja aquest estiu.

Per a fer-ho possible, des de la Fundació Bofill fem una crida als ajuntaments perquè implementin 7 mesures concretes que es poden activar amb rapidesa i que ja funcionen en alguns municipis.

 1.  Preveure una quantia mínima de 500€ per infant vulnerable en els seus pressupostos municipals perquè pugui gaudir de programes educatius d’una durada mínima d’entre 2 i 4 setmanes.

Apostar per un estiu enriquit no és una despesa, és una inversió. Segons la recerca, 80 hores d’assistència repartides entre 2 i 4 setmanes a programes d’estiu és la durada mínima que han de tenir aquests programes per enfortir realment els aprenentatges dels infants i adolescents, contrarestant així la pèrdua d’aprenentatges escolars durant les vacances (l’anomenat “summer loss”).

D’acord amb els preus estàndards de les activitats d’estiu ordinàries, 80 hores d’activitats d’estiu implica invertir una mitja de 500€ per participant. Per tant, cada ajuntament ha d’ampliar el seu pressupost per a programes d’estiu per a infants i adolescents vulnerables en funció d’aquesta inversió per participant.

2. Detectar i ajustar la cobertura de places d’estiu enriquit als infants i joves en situació de vulnerabilitat prenent com a indicador les beques menjador.

A Catalunya, a falta d’indicadors unificats i a nivell municipal, un indicador pragmàtic que detecta amb claredat els infants més vulnerables són les beques menjador o les beques per material escolar a secundària.

Actualment sabem que durant el curs 2019/2020 s’han atorgat 160.000 beques menjador a primària, pel que els Ajuntaments poden conèixer de forma ràpida la quantitat d’infants vulnerables del seu municipi i ajustar el seu pressupost de beques d’estiu a aquesta realitat.

En el cas de secundària, els municipis poden fer aquest càlcul en base a les dades sobre beques de material (si en tenen registre) o bé fent un objectiu de cobertura equivalent a la projecció a secundària de beques menjador de primària.

3.  Incrementar les beques per alumnat vulnerable per garantir que el 60% d’aquest alumnat pot participar en les activitats d’estiu municipals.

Un cop detectat tot l’alumnat vulnerable a través de les beques menjador a primària i de material a secundària, els Ajuntaments tenen diferents opcions per garantir places d’estiu enriquit per als més vulnerables: ho poden fer a través de la subvenció directa de places en programes d’estiu o bé a través de beques.

Sabem que a l’any 2019 es van comunicar a la Generalitat de Catalunya 5.379 activitats d’estiu organitzades per agents diversos com per exemple entitats del lleure educatiu i de l’esport. D’entre aquestes activitats als casals d’estiu hi van participar al voltant del 42% dels infants d’entre 4rt de primària i 4rt d’ESO, però la participació de l’alumnat de famílies monoparentals va baixar al 37%, com també va baixar al 29% en el cas d’alumnat amb pares estrangers.

Si bé és cert que actualment existeixen alguns mecanismes per promoure la participació d’infants i adolescents vulnerables en activitats d’estiu, com beques, subvencions municipals, o ajuts d’entitats socials, cal una aposta pública decidida per a que aquest estiu els infants i adolescents vulnerables participin molt més que habitualment. Sense dubte, han estat els més afectats per la pèrdua educativa dels darrers mesos.

Tenint en compte que el percentatge d’alumnat vulnerable que participa d’activitats d’estiu se situa al voltant del 30% (molt per sota de la mitjana del 42%), i que aquest col·lectiu necessita especialment aquest tipus de recurs, es demana als Ajuntaments que garanteixin una cobertura efectiva mínima del 60% de l’alumnat vulnerable (el doble de la participació detectada en cursos anteriors).

4. Allargar el termini de sol·licitud d’inscripció i agilitzar el procediment de concessió de beques o l’accés automàtic a beca d’estiu.

Per a facilitar encara més la participació a les activitats d’enriquiment educatiu a l’estiu a les famílies en situació de vulnerabilitat, cal que els Ajuntaments agilitzin i redueixin la burocràcia i els tràmits de sol·licitud de beques o de places d’estiu municipals.

Una via o mecanisme ràpid per concedir les beques d’estiu enriquit és atorgar-les automàticament en base al gaudi actual de beca menjador. En el cas de secundària es poden atorgar de forma àgil a través de la prescripció de serveis socials, que pot fer l’atorgament de forma automàtica en base a la informació i coneixement existent dels propis educadors socials municipals, de la informació de les comissions socials de cada centre, i de la informació de les pròpies entitats de lleure educatiu.

5.  De tota l’oferta educativa d’estiu de cada municipi, pública i privada, els ajuntaments han de reservar un mínim del 30% de les places disponibles per infants i joves vulnerables.

També a l’estiu cal evitar la segregació. Cal que els Ajuntaments estableixin els mecanismes necessaris per a que la programació d’activitats d’estiu enriquit municipal tinguin infants i joves diversos entre els seus participants.

Aquests mecanismes poden consistir en l’acord entre l’Ajuntament i les entitats d’acció social del seu territori per establir una reserva com a mínim del 30% de places disponibles per a l’alumnat vulnerable, corresponent al 30% de la infància de Catalunya que es troba sota risc de pobresa. Un altre mecanisme pot ser la subvenció i reserva directa d’aquestes places per part de l’Ajuntament.

Els consistoris municipals han de garantir que especialment l’alumnat dels centres d’alta complexitat tenen programació d’activitats d’estiu enriquit al seu abast. Cada Ajuntament coneix en detall quins són aquests centres educatius. Aquesta programació d’activitats no només ha de tenir lloc al propi centre educatiu, sinó que és positiu i molt recomanable que es dugui a terme en espais diversos.

6. Garantir que les oportunitats organitzades o promogudes des de l’Ajuntament tenen unes condicions bàsiques d’enriquiment educatiu.

Sabem que els programes educatius d’estiu funcionen i la recerca ho avala. Perquè així sigui les programacions han de contemplar activitats educatives amb un triple vector: competències bàsiques, competències socioemocionals i activitats esportives i de lleure.

Aquestes activitats poden fer-se en espais diversos del municipi i, fins i tot organitzats per agents diferents de cada barri (espais d’entitats, biblioteques, aire lliure, museus). Si en alguns territoris això no és possible per qüestions de salut pública, la prioritat haurà de ser organitzar menys activitats, amb grups més petits, mesures de protecció extremes, i amb preferència per als més vulnerables.

Tanmateix, l’Ajuntament ha de garantir que hi hagi una programació continuada i coherent que els infants i joves gaudeixin amb una durada mínima de 2-4 setmanes amb una duració diària de 5-8 hores.

De la mateixa manera és cabdal i s’ha de poder garantir que s’estableix i manté vincle amb les famílies, que el disseny de l’experiència connecta amb l’entorn comunitari i amb els interessos de cada infant i jove, i que sempre que sigui necessari es contempli la provisió d’àpats gratuïts.

7. Programar activitats d’estiu municipal també a l’agost i durant la primera setmana de setembre.

L’estiu implica 11 setmanes sense escola des del 20 de juny fins al 13 de sembre. Tot i que la majoria de programes educatius d’estiu enriquit s’organitzin per a les primeres setmanes d’estiu, és de gran valor que durant l’agost i el setembre s’organitzin altres activitats diverses amb valor educatiu.

Demanem als Ajuntaments que promoguin i organitzin activitats amb contingut educatiu gratuïtes en col·laboració amb agents diversos (biblioteques, museus, centres culturals i cívics, entitats de base comunitària, etc.). Unes activitats que es poden realitzar en petits grups i en espais adequats per als requisits de salut pública.

Trobareu tota la informació i una taula amb el cost per municipi d'aquesta cobertura a la nota de premsa adjunta i aquí

Data
2020
Proyecto
Información relacionada