Nota de premsa. De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància

28

L’escola bressol és pràcticament l’única política pública per als infants de 0 a 3 anys. No hi ha polítiques de suport alternatives per al 56% dels infants que no van a l’escola bressol.

Grans desigualtats territorials en la cobertura de l’escola bressol. Els municipis amb menor nivell educatiu i més atur és on hi ha més dèficit d’escola bressol.

La falta d’un lideratge clar fragmenta la xarxa d’escoles bressol, dificulta la planificació, i l’establiment de criteris de qualitat i equitat compartits. 

 Presentació en roda de premsa de la recerca:

De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància

Dimecres 21 de setembre, a les 11.00 h 

Sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès 

(c/Canuda 6, planta baixa. Barcelona)

Hi Intervindran: 

  • Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill i Jaume Blasco, autor de l'estudi.

En tant que política educativa, existeix evidència internacional que l’educació en la primera infància té un impacte positiu i de magnitud rellevant en diverses habilitats cognitives i socials dels infants, i que aquests impactes es concentren especialment en els infants d’estatus socioeconòmic baix, d’origen immigrant, i/o amb necessitats educatives especials.

En tant que política familiar, el desenvolupament de les diferents actuacions amb la població de 0 a 3 anys s’ha orientat a facilitar la conciliació entre la vida familiar i la laboral de les famílies, especialment de les mares.

A Catalunya, l’instrument principal és la provisió pública del servei d’escola bressol i, de forma secundària, la subvenció a l’oferta d’escoles bressol privades. Fora d’això, hi ha una oferta fragmentària i/o poc regulada, que abasta un percentatge petit de la població. 

Amb aquesta recerca hem volgut fer un estat de la qüestió de les polítiques per a la petita infància i situar els reptes més rellevants més rellevants. Alguns dels resultats destacats són:

  • La cobertura de l’escola bressol ha augmentat en els darrers 15 anys, passant d’un 31% al curs 1998-99 al 44% al curs 2014-15. Això ha estat possible gràcies a l’increment de la xarxa d’escoles bressol públiques (de 327 a 925 en el mateix període). 
  • Hi ha importants desigualtats territorials en la cobertura: l’excés d’oferta es concentra en municipis mitjans i petits, mentre que als municipis urbans hi ha un dèficit greu de places. On més necessitat hi ha (municipis amb baix nivell educatiu i alt índex d’atur) és on hi ha més mancança d’escoles bressol.
  • Les retallades han fet reduir l’aportació de la Generalitat a la meitat en quatre anys, de 147 milions d’euros a 2009 a 71,5 a 2013. Els ajuntaments i les famílies han assumit les retallades. 
  • El 61% dels municipis de la demarcació de Barcelona compten amb algun mecanisme de bonificació, beca o tarifació social en funció de la renda familiar.
  • La governança del sistema d’escoles bressol no permet fer-ne una planificació adequada, que el desenvolupi com un instrument superador de desigualtats educatives posteriors.
  • El 56% dels infants no van a les escoles bressol i no disposen de cap mesura de suport.

A la roda de premsa es lliurarà un extens dossier amb els principals resultats i propostes clau de millora del sistema.

Contacte: Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. (Tel. 620 587 300) / Jaume Blasco, autor (Tel. 606 994 378)

Pàgines
2
Data
2016
Projecte