Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya

Capítol 4. Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2018
86

Les transicions a l’educació postobligatòria són un moment cabdal per entendre les desigualtats educatives contemporànies (Tarabini i Ingram, 2018). És en aquest moment en què la majoria de països europeus (amb l’excepció d’aquells més selectius, com ara Alemanya o Bèlgica) separen els seus estudiants en diferents itineraris, l’acadèmic i el professional i, per tant, és el primer moment en què el jovent s’enfronta amb una «tria real» envers la seva trajectòria educativa.

La recerca internacional en aquest camp assenyala els punts de transició dins el sistema educatiu com a espais clau de selectivitat social en termes de classe, gènere i etnicitat (Blossfeld i Shavit, 2011). És més, les desigualtats tradicionals vinculades a l’accés a diferents itineraris (qui accedeix a què) s’associen de manera creixent amb noves formes d’estratificació i fragmentació relacionades tant amb el prestigi social associat a diferents institucions i branques de coneixement com amb les experiències dels estudiants en funció dels diferents itineraris educatius (Furlong i Cartmel, 2009).

En breu penjarem el document

 

Pàgines
68
Data
2019
ISBN
978-84-947887-5-8
Projecte
 
Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya
Novetat
Informació relacionada