Kristen Swanson – El moviment Edcamp: una proposta d'aprenentatge entre iguals per al professorat

21/10/2016

Debat d’Educació amb  Kristen Swanson fundadora i membre de la junta d’Edcamp , una experiència orgànica d'aprenentatge participatiu impulsada pels propis educadors, basada en compartir les experiències. Edcamp s’ha convertit en un potent complement al desenvolupament professional.  Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA. http://www.debats.cat, #debatseducacio

Síntesi d’idees

Quines són les claus perquè l’aprenentatge dels adults sigui significatiu?

Aprenentatge autodirigit i autònom. Triem què volem aprendre i com volem fer-ho.

Social. Per a aprendre no sempre és necessari un expert. Es pot aprendre de compartir experiències amb persones en qui confies.

L’aprenentatge ha de ser valuós.

La gènesi d’Edcamp

2009. Comencen a generar-se intercanvis d’experiències educatives a Twitter. 

2010. Primera reunió Edcamp a Filadèlfia per a posar en contacte físic els professionals de l’educació que volen compartir les seves experiències i aprendre de les experiències d’altres. Hi van assistir unes cent persones.

2016. Els Edcamps s’han multiplicat als Estats Units. Ara, cada cap de setmana n’hi ha cinc o sis. També hi ha reunions d’aquest tipus fora dels Estats Units.

Quines són les característiques de les trobades Edcamp?

Són lliures.

Estan obertes a tothom i a totes les temàtiques.

Ningú hi ven res.

Tothom pot oferir una sessió i tothom hi pot intervenir amb la seva experiència. L’única persona responsable d’aprendre, o no, és un mateix. Si t’interessa un tema, has de preguntar sobre aquest assumpte i, alhora, hi has d’aportar el teu coneixement. 

La regla dels seixanta centímetres (two feet). Has de tenir clar què vols aprendre. Si el debat no t’interessa, canvia d’escenari i passa a un altre debat. És un aprenentatge una mica «egoista».

Per què ha tingut èxit la iniciativa Edcamp?

Perquè coincideix amb l’explosió de Twitter, que permet posar en contacte persones i compartir molt fàcilment.

Als Estats Units hi havia molta preocupació sobre com portar a la pràctica les polítiques establertes de No child to left behind (‘No deixar cap nen enrere’).

Els docents confien en els altres docents.

Cada vegada es feia servir més la tecnologia a les aules i es necessitava compartir per a aprendre com fer-la servir d’una forma efectiva.

Els consells de Kristen Swanson per a l’aprenentatge social

No hem de tenir vergonya de compartir.

Hem de focalitzar els esforços en l’entorn (que sigui obert i procliu a la transmissió de coneixement) més que en els continguts.

Hem de tenir una mentalitat experimental. Hem d’estar oberts a provar.

Hem de trobar la nostra «tribu». Hem de fugir de sentir-nos aïllats.

Hem de compartir moltíssim.

Projecte