Reptes del pensament crític a l'educació

Canal: 
07/01/2019

En aquest vídeo del projecte #SomCrítics, grans referents educatius ens parlen sobre quins són els reptes a l'hora d'impulsar el pensament crític a l'educació: 

  • En Jaume Funes  apunta a la necessitat de tenir mestres realment crítics. 
  • En Jordi Nomen  aposta per transformar l'escola, creant espais i temps per al pensament crític. Així mateix, considera clau la formació dels docents per poder ser facilitadors de diàlegs, posant l'alumne al centre. 
  • Na Irene de Puig  considera que el primer que cal és fer una profunda sensibilització sobre la importància del pensament crític, veure que ha d'impregnar tota l'educació. 
  • En Jaume Carbonell  veu necessari donar eines i arguments per poder entendre críticament la realitat, i a partir d'aquí, transformar el nostre entorn per millorar-lo. 

***

El pensament crític és una de les competències clau que menys s’han treballat, especialment si cerquem pràctiques profundes, rigoroses i transformadores. Ser capaç d’analitzar de manera crítica una situació o informació requereix de destreses (inferir, sintetitzar, comparar etc,) i actituds (autonomia, compromís etc.) que permetin comprendre i interpretar els fets socials i dur a terme un procés de decisió racional, responsable i autònom.

El context social i polític actual ens segueix demanant, cada cop amb més urgència, una ciutadania capaç de raonar, desconfiar i transformar. Els atemptats del 17-A, l’actualitat vinculada al Procés, els reptes de l’acollida de persones refugiades, els límits de la llibertat d’expressió i del discurs de l’odi, la invisibilització de la dona en els currículums... aquests i altres debats han interpel·lat a molts professors i profesores a abordar aquests temes amb l’alumnat. 

El projecte #somcrítics pretén posar en el centre de l’agenda educativa la necessitat de promoure el pensament crític. Existeixen des de fa anys  casos ben transformadors de pràctica reflexiva, i hi ha molt per aprendre d’ells per promoure el pensament crític d’una manera més generalitzada. Però la promoció del pensament crític requereix, també, mesures estructurals que donin suport a les iniciatives d’aula.

Volem dibuixar el punt de partida en el que estem, visionar horitzons desitjables i sobretot posar sobre la taula propostes que ens permetin avançar amb ambició i rigor. Per donar les primeres passes ens plantegem algunes preguntes:

  • Es promou prou el pensament crític a l’escola catalana actual? Com s’està fent?
  • S’estan avaluant les pràctiques existents? Com?
  • Com superar la por del professorat a l’hora d’abordar temes controvertits a l’aula? 
  • Com podem promoure pràctiques concretes i profundes sobre pensament crític? 
  • Quines són les accions prioritàries que hauria d’engegar l’administració? 
  • Quin ha de ser el rol del professorat? 
  • Com ensenyar a pensar sense dir “què” pensar ? 
  • Quins són els límits a l’hora d’introduir temes controverits en l’educació? N’ha d’haver-hi?
  • Què més es pot fer des de l’aula, dels del centre educatiu, per part de les famílies, als llibres de text i altres materials educatius de suport, per part de la comunitat, a les universitats per promoure el pensament crític? 

Més informació del projecte: https://www.fbofill.cat/som-critics

Segueix el debat a xarxes (#SomCrítics)

Projecte