Reduir l’abandonament escolar prematur, un repte clau

16/06/2017
Reduir l’abandonament escolar prematur, un repte clau

Quina és la situació de l’Abandonament Escolar Prematur (AEP) a Europa i a casa nostra? Quina és la clau d’èxit del sistema educatiu del País Basc? Quines són les millors estratègies, polítiques i mesures per lluitar contra l’AEP a diferents nivells educatius? En aquest informe abordem qüestions com aquestes per tal d’avançar en la definició de propostes compartides en front d’un dels reptes cabdals del sistema educatiu català: reduir significativament l’abandonament escolar prematur. 

Aquest document, coordinat per Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia de la UAB, recull les principals propostes sorgides del Perspectives Internacionals d’Educació dedicat específicament a entendre, identificar reptes i buscar solucions a la problemàtica de l’abandonament escolar, un tema urgent i no superat a Catalunya.  

El primer text ha estat elaborat per Irene Psifidou, analista del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP, de les seves sigles en anglès). Parteix de l’experiència de nois i noies que han abandonat els estudis prematurament per tal de desenvolupar tres grans arguments. Entre ells, reflexiona sobre els límits de les definicions i les estadístiques oficials AEP ja que, tal com argumenta, no permeten diferenciar entre diferents situacions i perfils d’abandonament. En aquest sentit, l’autora elabora sis perfils d’abandonament escolar prematur, amb diferents característiques i factors explicatius i afirma que com més precisió en la definició dels perfils, més concreció i personalització en la definició de polítiques per a fer-hi front. 

El segon text ha estat elaborat per Francisco Luna, del Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa no universitària (ISEI-IVEI) i presenta una reflexió acurada sobre el per què de les baixes taxes d’AEP al País Basc. De fet, Euskadi amb un 7,9% d’AEP al 2017 no només és la comunitat autònoma amb menys abandonament escolar de tot l’Estat, sinó que, a més, ja ha superat la fita fixada per la Unió Europea en aquest àmbit (15% al 2020 per a l’estat espanyol). 

L’argument de Francisco Luna es desplega al voltant de sis grans factors que, al seu entendre, expliquen aquests bons resultats en termes d’AEP: en primer lloc, una elevada inversió en educació, sostinguda durant el temps més enllà dels governs de torn. En segon lloc, una aposta per a mantenir a tot l’alumnat dins el sistema a través de polítiques i programes orientats a evitar l’absentisme i la desescolarització. En tercer lloc, un elevat encaix entre els nivells d’exigència acadèmica i els nivells de formació aconseguits per als joves. Tema especialment rellevant ja que, tal com assenyala l’autor, bona part de les taxes de fracàs i abandonament escolar de l’estat espanyol s’expliquen per uns criteris d’avaluació i uns nivells d’exigència per promocionar i titular molt més elevats que en altres països europeus. En quart lloc, el manteniment d’una política consensuada i continuista a favor de l’escola inclusiva. En cinquè lloc, el desenvolupament d’un sistema de formació professional altament prestigiós. Finalment, el que l’autor defineix com una elevada consciència social del valor de l’educació. En conjunt, Francisco Luna posa sobre la taula que la lluita contra l’AEP està vinculada amb opcions polítiques específiques i que decisions cabdals en política educativa vinculades amb el finançament, l’estructura del sistema o els mecanismes d’atenció a la diversitat són claus per a generar majors o menors possibilitats d’èxit escolar. 

El tercer text ha estat elaborat per Aina Tarabini, Alba Castejón, Marta Curran i Alejandro Montes, del grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials de la UAB (geps-uab.cat) i s’ha desenvolupat en el marc del projecte ABJOVES (abjoves.es). El text pretén ser una resposta a la contribució d’Irene Psifidou, tot contextualitzant les seves aportacions per al cas de Catalunya. Amb aquest objectiu, i en base a dades primàries i secundàries, els autors emmarquen la lluita contra l’AEP en base a quatre grans aspectes: l’equitat educativa; la lògica acumulativa; la mirada sistèmica, i la vessant de les subjectivitats

Des de punt de vista de l’equitat, els autors posen sobre la taula dades claus que relacionen l’AEP amb el gènere, l’origen migratori i l’estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants, tot demostrant que l’AEP va molt més enllà d’una decisió individual i/o racional i que es vincula clarament amb les característiques socials dels i les joves. Des del punt de vista del procés acumulatiu, els autors posen de manifest l’impacte de la repetició i dels agrupaments per nivell en els riscos d’AEP i alhora assenyalen com aquestes dues variables així com l’adquisició de competències durant l’educació obligatòria estan profundament marcades pels patrons de desigualtat social. 

Des del punt de vista sistèmic, els autors reflexionen sobre les característiques de l’oferta d’educació secundària post-obligatòria i els mecanismes de segona oportunitat i afirmen que l’escassetat d’oferta pública en aquests dos àmbits condiciona de forma clau les possibilitats d’abandonar els estudis un cop acabada l’educació obligatòria. 

Finalment, i recuperant la idea de diversitat de perfils d’Irene Psifidou, els autors emmarquen l’abandonament escolar en base a les subjectivitats dels i les joves i, en base als seus relats i la seva experiència escolar, defineixen tres grans tipus de perfils davant l’AEP: la desmoralització, la interiorització de la incapacitat i la resistència escolar

El quart text, ha estat elaborat també per Aina Tarabini, Alba Castejon, Marta Curran i Alejandro Montes del GEPS-UAB i és una síntesi del grup de treball organitzant al voltant del Perspectives Internacionals d’Educació. Tant els reptes com les propostes s’organitzen en base a tres nivells d’anàlisi, l’educació secundària obligatòria, l’educació secundària post-obligatòria i els programes de segones o noves oportunitats.

En conjunt, el document que teniu a les mans permet identificar alguns dels reptes principals que tenim al nostre país per a fer front a l’abandonament escolar prematur; entendre’ls en perspectiva situada i contextualitzada; i establir-ne algunes solucions consensuades entre els i les membres de la comunitat educativa. Perquè, en darrera instància, combatre l’abandonament escolar és una responsabilitat de país que apel·la a la coresponsabilitat de tots els agents socioeducatius per a assolir l’èxit educatiu per a tothom.

Descarrega't l’informe aquí.

Vídeos i altres recursos aquí.

Projecte