Educació post COVID-19: els centres Magnet es preparen pel desconfinament

05/21/2020
Educació post COVID-19: els centres Magnet es preparen pel desconfinament

 

 

Una de les derivades de la crisi sanitària del coronavirus ha estat el tancament dels centres educatius pels més de 1,6 milions d’infants i joves catalans, que acabaran el curs telemàticament, tal i com va anunciar el Conseller d’Educació, Josep Bargalló. Malgrat la previsió que l’1 de juny s’obrin les aules dels territoris en fase 2 per acompanyar i tutoritzar l’alumnat dels últims cursos, no es contempla cap espai de retrobament per aquest final de curs 2019-20, en el que la major part d’alumnes estaran fins a sis mesos sense trepitjar les aules, si hi sumem l’estiu. La desconnexió escolar, i la conseqüent escletxa educativa, és especialment preocupant en l’alumnat de famílies socialment vulnerables.

La incertesa davant possibles rebrots de la COVID-19 s’estén també a l’inici del proper curs escolar 2020-21, que es preveu iniciar en grups reduïts i combinant classes presencials i online. Per tant, el món educatiu s’enfronta a diversos reptes per adaptar-se a la nova “normalitat”: Com acabar el curs? Com ha de ser un estiu enriquit? Com preparar la tornada a l’escola/institut el curs vinent? Per reflexionar-hi, l’equip de coordinació d’Aliances Magnet va oferir, el passat 13 de maig, un seminari als equips impulsors i directius sobre com preparar el desconfinament. Es va tractar d’una sessió de treball que els centres educatius poden replicar amb tot el claustre, per poder reflexionar junts i prendre decisions sobre com abordar aquest desconfinament. Per fer-ho les escoles i instituts poden adaptar-se aquest Kit que recull les dinàmiques i preguntes per a enriquir el debat.

Què necessita l’alumnat?

L’alumne com a subjecte actiu en el seu procés d’aprenentatge és un dels principis metodològics dels centres Magnet que va marcar l’inici del seminari amb una dinàmica entorn a les seves necessitats en tres moments: aquest final de curs, a l’estiu i al curs vinent. L’acompanyament emocional, el reforç positiu, el manteniment del vincle, l’accés universal a dispositius telemàtics o la participació en activitats de lleure són algunes de les necessitats més rellevants de l’alumnat a tenir en compte, segons les reflexions dels equips impulsors Magnet. 

Com acabar aquest curs?

L’acompanyament emocional de l’alumnat i el manteniment del vincle amb el centre educatiu són crucials en aquest tercer trimestre, però segurament no són suficients per minimitzar els efectes del confinament pel que fa a les desigualtats educatives. Què més hi podem fer? Sheila González va centrar la reflexió de la finalització del curs 2020-21 entorn a tres eixos: l’escletxa digital, la tutorització individual i l’avaluació formativa. La doctora de la UAB va compartir els resultats de l’enquesta “Confinament i desigualtats educatives”, elaborada conjuntament amb Xavier Bonal, adreçada a famílies amb infants i joves entre 3 i 18 anys escolaritzats entre P3 i l’educació postobligatòria, que va obtenir més de 40.000 respostes. 

En un debat que va comptar amb la moderació de Roser Argemí i la relatoria de Marta Simón, els equips impulsors Magnet van reflexionar entorn a l’escletxa digital compartint mesures i propostes per fer front a les dificultats de comptar amb registres dels recursos digitals dels alumnes i com fer suport en la gestió d’eines digitals a les famílies amb menys competències.  

La tutorització individual ha estat una de les eines clau d’acompanyament a l’alumnat, especialment per aquells que presenten alguna dificultat educativa. Els equips impulsors Magnet van compartir les bones pràctiques i els mecanismes que han activat i adaptat en l’àmbit tutorial i de coordinació d’equips docents. Un dels elements a destacar és que els centres de secundària que ja tenien estratègies de tutorització en grups reduïts (6-7 alumnes) ho han tingut més fàcil per abordar ràpidament aquest seguiment per part del tutor/a.

L’avaluació formativa del tercer trimestre telemàtic és un dels grans reptes del confinament. Com recollir les dades i fer conscient a l’alumnat dels aprenentatges? Com gestionar l’avaluació competencial i formativa? Com oferir retorns globalitzats i orientadors? Són algunes de les preguntes que van debatre els centres Magnet, arribant a la conclusió que calen interaccions més personalitzades i de qualitat entre alumnat i docents.

Vídeo Sheila González: https://youtu.be/AT7DwPV6eO0

Com ha de ser un estiu enriquit?

Sabem que aquest any els alumnes arribaran a l’estiu després d’un període de desconnexió que haurà estat desigual per a tots, amb un impacte més profund o negatiu als més desafavorits. I per això moltes veus reclamen que les administracions garanteixin una oferta educativa de lleure enriquida i accessible per als que més ho necessiten.

Des dels centres educatius, com podem acompanyar a tots i cada un dels infants i famílies per tal de que coneguin l’oferta d’activitats del seu entorn i poder-los orientar i recomanar alguna activitat, a partir del coneixement que tenim de cadascun d’ells? Què més hi podem fer? Edgar Iglesias va apuntar que per aquest estiu educatiu enriquit cal un lideratge pedagògic distribuït que garanteixi l’equitat i la qualitat educativa connectant el centre amb altres equipaments culturals de l’entorn. 

En una reflexió que va comptar amb Xavi Geis com a moderador i Judit Onsès com a relatora, els equips impulsors Magnet van aprofundir en els eixos a treballar el proper estiu: oci i lleure educatiu, reforç d’aprenentatges instrumentals, acompanyament socioemocional i reconnexió amb l’entorn. Les preguntes: Què podem fer per afavorir la connexió d’aprenentatges entre l’estiu i l’escola? I per afavorir la connexió d’agents educatius durant aquest temps educatiu d’estiu? Com organitzem el lideratge pedagògic? Els assistents al seminari van apuntar algunes línies d’actuació per donar resposta als interrogants entre les que destaquen: informar a les famílies de l’oferta d’activitats d’estiu, assessorar-les, co-crear activitats, oferir suport pedagògic als equips de monitoratge. 

Una de les oportunitats de la connexió entre alumnat i escola aquest estiu és que en molts casos l’equip de monitoratge de les activitats d’estiu ja coneix l’espai i els infants i joves, va apuntar Iglesias. Per altra banda, però, caldrà superar l’amenaça que suposa la por al contagi que manifesten algunes famílies i que podria impedir que els infants i joves que més ho necessitin hi acabin assistint. Està clar que aquestes activitats només es podran fer si hi ha les condicions que garanteixin els requeriments sanitaris, i que cada centre haurà de trobar la manera de promoure que l’alumnat més vulnerable pugui gaudir-ne.

Vídeo Edgar Iglesias: https://youtu.be/kVdeUMB3IdA

Com preparem la tornada al centre el curs vinent?

Les experiències de vida han de ser la font principal sobre la que construir aprenentatges. Així, la tornada a una certa quotidianitat escolar haurà d’afrontar els reptes derivats de la crisi que estem vivint, i les seves conseqüències en els itineraris d’aprenentatge i petjades socio-emocionals. Aquesta cura haurà de ser especialment sistemàtica i empàtica a les comunitats educatives més vulnerables. 

Aquesta tornada al centre serà la més especial i complexe fins ara. Com podem aprofitar-la al màxim per a empatitzar, acompanyar, enriquir i engrescar el nostre alumnat? Carles Monereo va lidera el debat entorn als aprenentatges d’aquesta crisi, a l’aprofitament de la motxilla amb la que tornaran els alumnes el setembre i en l’organització del curs per donar resposta a les necessitats dels alumnes i del claustre. 

En una reflexió moderada per Sílvia Zurita i amb David Vilalta a la relatoria, els equips impulsors Magnet van indagar entorn els canvis que han viscut i sentit els alumnes durant el confinament. Monereo va proposar elaborar un mapa del temps de confiament en el que cada alumne pugui dibuixar les experiències positives i negatives i comentar-les o compartir-les amb altres companys pel potencial que té la interacció entre iguals. Els aprenentatges que hagi fet podran ser de tipus curricular, vivencial o emocional i cal tenir-los en compte tots. D’aquesta dinàmica, Monereo en va ressaltar les possibilitats que aporta el treball grupal amb perfils amb habilitats heterogènies per afrontar els entorns semipresencials que es preveuen pel curs 2020-21.

Vídeo Carles Monereo: https://youtu.be/ITqxb40dLjw

Programa